Llegia que és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Camp sobirà de Tarragona, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973)i que es feia entre els anys 1918 i 1922 per encàrrec del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Pinell de Brai (tot i que inicialment la Mancomunitat de Catalunya li volia fer oficialment l'encàrrec).
Les edificacions relacionades amb un primer nivell d’industrialització i/o maquinisme en les activitats agrícoles, son – amb alguna excepció notable – ‘ territori Cèsar Martinell i Brunet’.
Hi van actuar com a col•laboradors l’Isidre Camplloch i Romeu, enginyer industrial i pèrit agrícola de l’Estació Enològica de Vilafranca, i l'especialista oleícola Emili Rovirosa ( del que no trobava cap altra dada, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, ... sou pregats de fer-nos ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) .
La Junta del Sindicat va encarregar a Cèsar Martinell i Brunet un edifici vistós, bell i fora del corrent, adaptat a les exigències tècniques i industrials més avançades per a l'elaboració del vi i l'oli. Al llarg de les obres de construcció es van fer diverses modificacions respecte del projecte inicial: es va substituir el cobriment d'encavallades de fusta per arcs equilibrats de maó, i el fris ceràmic amb escacat pel fris ceràmic de rajola vidrada de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 – 1940) (encara que aquest no s'hi va instal•lar fins al 1949); tampoc es construí el dipòsit torre, la tanca exterior i l'accés al soterrani, la marquesina de la porta principal en forma d'emparrat, i altres elements.
Amb l'edifici encara en obres, es van posar en funcionament el molí d'oli el 1920 i el celler, el 1921.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixsites contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑAOLA , va ser utilitzat com a polvorí, i patí una explosió important que va malmetre el primer tram de la nau de la dreta.
El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers.
Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput amb la sedició feixista, i la pas PAX posterior.
Us deixo uns enllaços molt interessants :
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/1479/1/T%EF%BF%BD%EF%BF%BDtols-PFC-Celler%20i%20Mol%EF%BF%BD%EF%BF%BD%20d'Oli%20Cooperatius%20de%20l'Albi.pdf
file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/27246-27170-1-PB.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario