Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Casa senyorial de planta baixa, pis i golfes, de forma quadrangular, amb un minúscul pati interior. Està adossada al campanar i a la façana de l’església parroquial, amb els quals forma un conjunt.
Façana principal al carrer Major, amb un portal d’arc de gran dovellatge i al damunt, un finestral amb decoració renaixentista.
Altres finestres són de tipus gòtic de llinda sobre mènsules. A la llinda d’una altra porta hi ha un emblema incís representant un peix (al•lusiu al llinatge Roger) i la llegenda ANNUS PACIS 1698. A la façana de la Plaça de l’Església hi ha dues balconades, i en una llosana, el relleu del peix – escut parlant de la família Roger* - i la data 1776.
A la façana del carrer d’en Vela hi ha un portal adovellat amb relleu heràldic llis.
*A l’entrada ROGER m, del diccionari català, valència, balear, diu ; peix del gènere Mullus, anomenat també moll; el nom de roger és usual des de Cadaqués fins a Barcelona; cast. salmonete. (V. moll, art. 2). Abundor de mòlleres, de sèpies i pagells, de rogers i bogues, Espriu Anys 35.
L'any 1677 Jacint Roger adquirí una botiga d'apotecari als baixos d'aquesta casa, regentada des d'uns trenta anys abans per la família Marquès. La casa i la farmàcia van pertànyer a la família Roger fins que el 1800 morí Anton Roger i la propietat passà a la seva filla Manuela Roger i al seu gendre Francisco Rosés, apotecari de Girona. La farmàcia passà a ser regentada pels apotecaris Josep Marquès i, després, Martí Puig, que l'adquirí el 1843 i la traslladà a l'altre costat del carrer Major. La filla de Martí Puig, Isabel, es casà amb Mateu Sunyer, farmacèutic.
Així sorgí l'encara existent farmàcia Sunyer.
La casa passà a anomenar-se Can Rosés. La família Rosés vivia a Girona però passava temporades a la casa de Palafrugell fins al 1939, quan amb la mort de Fernando Casadevall i Rosés, va començar un llarg període d'abandó i progressiva ruïna per a Can Rosés, que havia estat una de les cases senyorials més interessants de Palafrugell.
Patrimoni Gencat recull que a darreries dels anys 60 del segle XX , en ambients culturals de Palafrugell, es va lluitar sense èxit per la incorporació d'aquesta casa al patrimoni municipal perquè pogués ser restaurada i destinada a serveis culturals o recreatius. Per desinterès dels consistoris dels anys 70, i per dificultats amb la propietat, aleshores aquest desig no es va poder fer realitat.
Del 1972 i del 1980 són sengles propostes del museu-arxiu de Palafrugell- amb redacció de les corresponents memòries- d'incoació de l'edifici com a monument H-A d'interès local les quals no arribaren a ser tramitades davant els anuncis d'immediata compra per part de l'ajuntament, situació que hauria anul•lat els perills d'enderrocament, intenció sobre la qual han existit diversos rumors perfectament creïbles.
Finalment, Can Rosés va ser inclosa al Pla Especial de Protecció i d'Intervenció en el Patrimoni Històric de 01/02/1991.
La seva rehabilitació va començar en els anys 1995-1996, transformant-ne considerablement l'interior, amb un tractament contemporani. Al interior hi destacaven, a la planta baixa, voltes de maó pla i un plafó de rajoles policromes del segle XVIII, al pis, la sala major i les alcoves amb voltes de llunetes. A les golfes hi ha un notable embigat amb una gran jàssera. La construcció és de grans rebles i morter amb carreus angulars i pedra tallada a les obertures. Hi ha escassos rastres d’esgrafiats de tema geomètric a les façanes.
A la part posterior de la casa hi ha el cos de les cavallerisses amb voltes de pedra morterada.
És l’únic casal notable que resta dempeus al nucli antic de la població, dit “Dins la Vila”.
La casa va ser rehabilitada els anys 1995-1996 , per l’equip del despatx d'arquitectes Crous/Grabuleda/Riera (Jordi Crous, Jaume Grabuleda, Joan Grabuleda i Josep Riera i Micaló (Banyoles, 25 d'agost del 1950 – mort a L'Estartit, el 8 de setembre del 2008), i convertida en un edifici públic, actualment seu de l'Arxiu Municipal, de l’ Institut de Promoció Econòmica i de la Fundació Ernest Morató.
Hi ha força documentació que acredita la llarga relació dels Roger, Rosés i Sunyer amb Palafrugell :
http://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/sobre-l-arxiu/exposicions-2/cartes-de-palafrugell/la-botiga-d-apotecaris-de-can-roses
http://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/sobre-l-arxiu/exposicions-2/cartes-de-palafrugell/els-roses-de-girona-hereus-del-patrimoni-roger
http://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/sobre-l-arxiu/exposicions-2/cartes-de-palafrugell/la-correspond%C3%A8ncia-de-les-fam%C3%ADlies-roger-i-ros%C3%A9s
https://books.google.es/books?id=WDqpDAAAQBAJ&pg=PA17&lpg=PA17&dq=els+su%C3%B1er+de+palafrugell&source=bl&ots=XdT_95k25G&sig=80o5F1fzg4uiVhlIb-zvrbnIYkc&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjAz5fnwOTRAhXEyRQKHXs2A5UQ6AEIZTAJ#v=onepage&q=els%20su%C3%B1er%20de%20palafrugell&f=false
Cal recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario