LA TORRE DE CALELLA. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la dita torre de Calella que es troba situada a l'anomenada "punta de la torre", entre els nuclis de Calella i Llafranc.

Patrimoni Gencat ens diu que és un element de pedra, de planta circular al cos inferior i semicircular a la part alta, atalussat a la base i amb una motllura encorbada a l'acabament del talús. Al cos superior, el parament que tanca el semicercle té un arc apuntat, actualment tapiat. La torre té diverses obertures allindades, algunes de les quals són balcons, i presenten inscripcions; a la porta inferior, rectangular que serveix actualment d'accés, hi apareix la data del 1836. A la finestra superior hi ha inscrit l'any 1599 i l'anagrama IHS. Conserva també un matacà i restes dels merlets de coronament; va ser construïda vers la fi dels segle XVI. El 28 de juny del 1597 el batlle general de Catalunya, a petició dels jurats de la vila de Palafrugell, va dona permís per bastir "una torre rodona frontalisa" entre Calella i Llafranc, per ajuda i defensa dels ports i "expulsió de pirates lladres e mals homens". Era per tant un element de guaita i de defensa alhora. També va ser utilitzada com a presó en algunes ocasions. La torre ha experimentat diverses modificacions al llarg del temps; en l’actualitat s’utilitza com a part d’un habitatge, amb una construcció annexa a la banda sud-est.

Us imagineu que cada català retratés i expliques a la xarxa almenys un ‘monument’?. Catalunya no trigaria gaire a completar el Catàleg Patrimonial que fa les delícies de molts dels nostres visitants, que lluny de l’estereotip del sol, platja, alcohol i drogues, en la seva qualitat de gent neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, gaudeixin més del nostre país, que la major dels que hi viuen TOTA LA VIDA.

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear ; Etimològicament del llatí Palatiu Frugelli ‘Palau de Frugell’. El nom personal Frugell és d'origen incert, però la realitat d'esser Palafrugell un compost de palatiu i un nom personal està comprovada per les formes antigues del topònim que apareixen en els documents medievals: Palaz Frugello (a. 993), Palacio Frugel (a. 1019), Palatii furgelli (a. 1058), Palacío Frugello (a. 1151), Palatio Frugelli (a. 1163). Cf. Aebischer Topon. 11. En el segle XIV trobem documentades les formes Palaforgell i Palafurgell (cf. Muntaner Cròn., c. 131). No és absurd suposar que Frugell vingui d'un nom personal germànic, v. gr. Frauhild, deformat per adaptació de l'element -hild al sufix llatí -ĕllu.

La tramuntana, i l’absència del sentit del ridícul, permeten sostenir altres hipòtesis ;
http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm

Senyor, allibera el teu poble!