martes, 31 de enero de 2017

CAL GANXÓ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia seguir unes magnifiques fotografies de Cal Ganxó al carrer Pi i Margall, 30-40 / C. Begur, 10 de Palafrugell. Insistim en que en la llengua catalana, Cal, implica coneixement, proximitat i empatia, enfront de Can, que denota reconeixement social, i alhora distanciament en el tracte.

Hi ha poca informació a la pàgina 134 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

El casal ja existia quan es construí la factoria surera Miquel i Vincke (1900-1904), després Armstrong, situada al seu costat.

Més endavant la casa fou adquirida i adjuntada a la propietat de la dita fàbrica.

Cal suposar que el nom amb el qual és coneguda la casa, indica que fou bastida per un fill de Sant Feliu de Guíxols (“ganxons”, malnom donat als guixolencs pels pobles veïns).

I de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici aïllat, de grans dimensions, que fa cantonada entre els carrers de Pi i Margall i Begur, És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, al carrer Pi i Margall, es divideix en tres crugies, reflectides exteriorment per bandes verticals que imiten encoixinat i en tres pisos separats per línies d'imposta. Presenta una distribució simètrica de les obertures; a la planta baixa hi ha, centrada, una gran porta d'arc carpanell, i una finestra rectangular a cada banda. A la part superior de cada finestra hi ha una senzilla decoració en forma de frontó. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars amb barana de ferro, el del centre amb més volada; els laterals tenen motllura guardapols senzilla i el central una motllura sobresortint sostinguda per cartel•les i amb relleus decoratius de tipus clàssic. El segon pis és dividit verticalment per petites pilastres que defineixen espais rectangulars, ocupats bé per finestres rectangulars, bé per esgrafiats de temàtica floral. Per damunt hi ha un fris decoratiu que sosté el ràfec. Les façanes laterals presenten una tipologia similar, encara que més senzilla.




La casa va ser bastida en el tombant del segle i remodelada vers el 1920.

Costa de creure que sigui una més de les obres de ‘ desconegut’ al que li devem més del 90% del nostre patrimoni històric i/o artístic, també és fa difícil d’explicar que el ‘dimoni’ que des de sempre està en el sector de la construcció, tingui relació amb la construcció. La vinculació amb "Manufactures del Suro", "Miquel, Vinke i Meyer" i "Fàbrica Armstrong") podria donar un xic de llum.

En el períodes 1939-1978 es feia una excel•lent feina en la destrucció i/o confusió de la documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya; ja fos destruint TOTALMENT els arxius, ja conservant informació incomplerta i/o errònia, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades del promotor i de l’autor d’aquest edifici i/o de les obres de remodelació dutes a terme l’any 1920. . Dol constatar que en el període 1978- 2017, s’ha fet POC o RES per esmenar els estralls de la dictadura.

Ens agradaria que la Revista de Palafrugell publiques aquestes notes, per tal de facilitar – fins on sigui possible – la recuperació de la memòria històrica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario