El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial, advocada a Sant Julià i Santa Basilissa, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular, estructurat en una sola nau amb capelles laterals a ambdues bandes, amb tribunes a la planta superior. Interiorment l'absis de l'altar major té forma semioctogonal. La nau principal presenta arcs torals i llunetes laterals. El campanar és de planta quadrada en la base i en el nivell superior presenta les cantonades retallades a 45º. La façana principal presenta un portal emmarcat amb pilastres i llinda de pedra, que sobresurten dels murs. Sobre la llinda hi havia dues fornícules i altres elements que foren destruïts per un llamp l'any 1981. Al mur nord es conserven restes de columna de l'antic temple romànic. L'accés es fa per una escalinata que dóna al conjunt major perspectiva.
La construcció de la nau actual és del segle XVIII. Al campanar hi figura la data de 1786.
L'església actual hauria estat edificada sobre les restes d'un antic temple romànic.
Segons Coromines i Marqués, el lloc de Galliners no tingué església pròpia fins l'any 1320, en que es va segregar de Parets, passant a tenir l'església la categoria de parròquia independent.
L'altar major i les capelles laterals tenien altars barrocs, destruïts l'any 1936. * El batec de les ales d’una papallona pot desencadenar un huracà devastador a l’altre costat del món, també la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, tindria i té, gravíssimes conseqüències en la vida i la hisenda, de milions de persones. Estem d’eufemismes fins al cap damunt.
A la pàgina de l’Ajuntament – que no compta amb un Catàleg de patrimoni en línia - , hi ha força més dades :
Restes del temple preromànic. Les primeres notícies de la parròquia de “Sancti Juliani de Gallinariis” són de l’any 1202. Llavors pertanyia a Parets, de la qual es va desmembrar l’any 1320. Al mur septentrional, s’hi pot apreciar una estructura molt primitiva d’opus spicatum i una porta tapiada, l’antiguitat de les quals es remunta al segle IX; i, més amunt, s’hi veuen les restes del campanar d’espadanya. Això, juntament amb l’aparell tosc, les pedres travades amb morter de calç i els carreus grossos que hi ha a la cantonada, fan pensar que antigament hi hagué una església preromànica en la qual l’altar major i l’absis estarien orientats vers l’orient, és a dir, on ara hi ha la porta principal, i la tapiada sobre l’opus spicatum seria el transsepte per la qual s’entraria a l’antiga església.
Porta tapiada del mur septentrional i meridional. Es poden distingir dues portes iguals, però tapiades, una al mur del nord i l’altra al del sud. És que, durant la revolució de 1936-39*, l’església va ser convertida, per les autoritats comunistes, en el local de la cooperativa de queviures per a tots els ciutadans del municipi, per això van creure necessari obrir accessos grans perquè poguessin entrar-hi els camions. Acabat el conflicte es van tapiar.
La Façana. L’antic temple romànic va sofrir notables modificacions. Era molt més petit i orientat vers sol ixent. S’hi accedia per la porta lateral que hem esmentat abans. L’edifici que contemplem és de la segona meitat del segle XVIII, concretament de l’any 1780. S’hi puja per dues escalinates: una de 22 escalons i l’altra de 15. La façana és d’estil barroc: sobre la cornisa de la llinda de la porta s’obrien dues fornícules, que eren emmarcades per pilastres i que acabaven amb adornaments esfèrics; però va quedar inacabada, perquè mai no es van posar les estàtues dels patrons sant Julià i santa Basilissa a les corresponents fornícules. A la dreta del mur es poden distingir peces de les columnes circulars de l’antic temple preromànic.
ESGLÉSIA INTERIOR. La nau és d’estil barroc, de la segona meitat del segle XVIII. És molt espaiosa i excessivament gran per a les necessitats actuals de la parròquia. Hi ha tres capelles laterals a cada costat acabades amb tribunes a la part superior. Davant la capella més a prop de l’altar, a la dreta, dita del Santíssim Sagrament i abans de Sant Honorat, hi ha la tomba gentilícia de la família Viader. La pica baptismal, fixada al presbiteri, és d’estil gòtic del segle XVI
El Sagrari. El sagrari és col•locat darrere l’altar sobre una peanya sostinguda per una columna formada per tres elements. Els dos primers i el peu són de l’antic temple romànic, que es trobaven dispersos pel poble i que van ser recuperats pel rector, mossèn Joan Compte; el tercer i la peanya, que era una pedra caiguda del campanar per l’acció del citat llamp, van ser treballats per un picapedrer de Banyoles l’any 1982. En aquesta data es va col•locar també l’altar de cara al poble i es va enllosar el prebisteri.
EL CAMPANAR. El Campanar és esvelt i gallard. Era coronat amb una espècie de piràmide formada per bigues de ferro que, abans de la revolució de 1936*, sostenien una petita campana, la de l’ermita de Sant Baldiri, traslladada a la parròquia als voltants de l’any 1908. Aquesta campana i les dues que hi havia als finestrals, van ser despenjades per fer canons i respondre a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà . La veu de les campanes representa la veu de Déu que ens crida a l’amor i a la pau. Ja seria hora que dels canons se’n fessin campanes…
Les campanes. El 15 d’agost de 1958 es van estrenar les dues campanes actuals fabricades a Jaén. A la grossa, li imposaren els noms de Maria, Juliana i Basilissa, pesa 209 Kg i llavors va costar 26.000 pessetes. Porta les següents inscripcions: “Omnes simul cum Rectore, fuerunt mihi uno ore et ego sum omnibus”. (Tots a l’una amb el rector, m’han servit amb un sol cor i ara jo serveixo a tots) “Ubi aliae destructae fuerunt anno (1936), cum amore me posuerunt anno (1958) boni nati populi” (On les altres foren destruïdes (1936), amb amor m’han posat (1958) els bons fills del poble). Els noms de la petita són: Baldíria, Roser i Antònia, pesa 130 Kg i va costar 16.500 pts. La inscripció gravada diu “Gaudebo cum gaudentibus, flebo cum flentibus, et omnes voco ad pedes Matris et Jesu“. (M’alegraré amb els que s’alegrin, ploraré amb els que plorin, i crido a tots als peus de la Mare i de Jesús.)
Pedres de la façana barroca. El 24 de febrer de 1981 va caure un llamp al campanar i va causar importants desperfectes a tota la fàbrica: va malmetre el teulat i les bigues de ferro en forma de piràmide que havien sostingut una campana, va rebotre pedres sobre la volta de l’església, que la van foradar, i va destrossar la façana barroca. La reparació no es va realitzar per la via ràpida: es van refer el teulat i la façana, però moltes pedres de l’antiga estructura barroca no es van col•locar novament al seu lloc primitiu, sinó que es van retirar al peu del mur sud del temple. En alguna d’elles hi ha gravada la data de la construcció de la façana: “1780”. I a la llinda de la finestra de la sagristia hi consta “1777”. Després d’aquell fet, la façana i el campanar han quedat en la forma actual, bo i esperant el moment de refer la primitiva façana barroca.
A Galliners el fossar està encara al costat de l’església.
Retratava el Joan Dalmau Juscafresa diverses figures que semblen evocar al maligne de les que no en trobava cap explicació i/o referència, sou pregats d’explicar-nos la seva presència a Galliners a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els catalans hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT
No hay comentarios:
Publicar un comentario