ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa visitava Sant Sadurní d’Anoia per a veure una competició de hoquei amb patins, com el temps és elàstic – i dona per a fer moltes coses- tenia ocasió de retratar alguns dels edificis ‘notables’ de la capital Mundial del Cava, l’església parroquial advocada a Sant Sadurní, que donaria nom a la Vila, i de que trobava a :
http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/7.pdf

Església de planta de creu llatina, amb tres naus i creuer cobert amb cúpula.

L'accés està dominat per un porxo amb columnetes, decorat amb esgrafiats de Tomàs Busquets * – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest artista a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , amb el mateix estil de la façana de la rectoria, de manera que lliguen els dos edificis convertint-los en parts d'un sol conjunt.

El campanar té planta octogonal i obertures amb arc ogival. Està decorat amb gàrgoles, restaurades recentment.
Les primeres notícies de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats daten del segle XI.

L'edifici actual s'aixeca sobre l'espai ocupat per una església romànica, que al segle XVI va ser enderrocada a causa del seu estat ruïnós. El 1567 s'iniciaren les obres que marquen l'edifici actual, fruit de successives addicions i reformes, donant com a resultat una superposició d'estils.

D'aquest període, d'estil gòtic decadent, només resta el campanar, de 1606, segons la inscripció que hi consta.

Les obres continuaren lentament fins la consagració de l'església el 1705. El 1762, Sant Sadurní es desvincula de la parròquia de Sant Pere de Subirats amb el nom de Sant Sadurní d'Anoia. L'església continuà transformant-se: al 1795 es fa el sagrari, en el període entre 1816 i 1823, la portalada renaixentista i el cor, el 1883 el transsepte amb el cimbori i es prolonga la nau fins adquirir planta de creu llatina. Mentrestant, es succeeixen les obres de consolidació i manteniment el 1859 i el 1880.

A dins hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta. Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar -dins un interior arquitectònic i darrera una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d'ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques.

Foto del interior de Jordi Contijoch Boada

Durant la tercera guerra carlina,en el procés de fortificació de la població, es va emmerletar el campanar i s'hi instal•là un canó.

Finalment, coincidint amb les obres de la rectoria, el 1925 s'emprenen les obres a l'exterior amb el propòsit de dignificar el seu aspecte.

Francesc Folguera Grassi ( Barcelona, 1891-1960) va fer la reforma de la façana i el pòrtic els anys vint.
Obtingué el títol d'arquitecte el 1917 i executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista.

Treballà en la restauració de més de 40 esglésies a Catalunya, la restauració del Parc Güell, i fou autor del Circ Olympia de Barcelona (1923). Formà part del GATCPAC.

Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional.

Els esgrafiats s'encarregaren a Tomàs Busquets (1926-1927)* , ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest artista a l’email coneixercatalunya@gmail.com

*Pensem que l’autor dels esgrafiats devia ser Jaume Busquets i Mollera (Gerona 1904 – Barcelona 1968), que va ser director a l'Escola d'Art de Vilafranca del Penedès, i després de l'Escola Massana de Barcelona. Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com