David Chamorro publica una fotografia del interior de l’església d'Os, dedicada a Sant Pere, de la que Patrimoni Gencat ens diu que és d'un romànic senzill, l’edifici presideix des de dalt del turó tot el poble, que s'escampa com un devessall cap als peus del turó.
Tenia un mural pintat al fresc, d'origen gòtic, actualment al Museu Diocesà
d'Urgell. És el conjunt pictòric d’El Sant Sopar, de 188 x 263 cm., on
predominen els tons grisencs. Aquesta mostra, encara que ha perdut una bona
part de la seva policromia, és interessant per la seva composició i harmonia, i
pel conjunt d'atuells de l'època que li donen un encant especial.
Gràcies a l'Associació d'Amics d'Aós de Civís i a les subvencions de la
Generalitat de Catalunya, l'església va veure restaurada la seva porxada,
alhora que es va consolidar l'edifici.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15841
Les imatges de l’any 1986 , fetes per A. Moras – del que ens agradara tenir noticia
a l’email coneixercataunya@gmail.com
del nom propi, cognom matern, i lloc i
data de naixement i traspàs, si fos el cas – posen de manifest l’estat en que
va quedar l’Església desprès dels aiguats de la conca del Segre de 1982 , que tingueren lloc entre el 7 i 8 de novembre
del 1982.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/sant-pere-dos-de-civis-valls-de-valira.html
La dependència d'Andorra és quasi total per Os de Civís, a excepció del
subministrament elèctric, realitzat per la companyia urgellenca PEUSA, després
dels aiguats del 1982.
Quan al topònim llegia al diccionari català valencià Balear; d’etimologia segurament pre-romana; la forma
antiga del nom és Aós, la qual apareix en l'Acta de consagració de la Seu
d'Urgell (segle IX).
Es relacionable amb el nom basc Aós o Agós, que apareix a Navarra (cf.
Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 8).
En general els topònims acostumen a ser descriptius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario