La casa Trinxet era un edifici obra de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) ubicat al carrer Còrsega 268 de Barcelona, a tocar del carrer Balmes. Va ser construït entre 1902 i 1904 i enderrocat el març de 1967 enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura, amb un gran ressò als mitjans de comunicació.
Es tractava d'una obra de transició del període modernista cap al racionalista de l'arquitecte Puig i Cadafalch amb una imatge clarament Sezession i influència de Joseph Maria Olbrich(Opava, Imperi Austrohongarès, 22 de desembre de 1867 - Düsseldorf, Imperi Alemany, 8 d'agost de 1908) . Si bé l'estructura i distribució eren poc sofisticades i es basaven en el domus romà, l'activitat de l'equip d'artesans habitual de l'arquitecte (Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953), Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona, 11 de febrer de 1850 - Barcelona, 12 de desembre de 1914) , Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 – Campo, 23 de setembre de 1915) , i Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 10 de maig de 1862 [1]- 29 de setembre de 1917 ) havia estat tan intensa i rica com la que es pot veure en altres obres contemporànies de l'autor com el palau del Baró de Quadras o la casa Amatller.
En aquest cas, i per raons familiars del propietari, s'hi va afegir un jove Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873– Barcelona, 27 d'abril de 1940) amb unes pintures murals espectaculars i absolutament innovadores.
L'edifici sempre va ser propietat de la família Trinxet, però no sempre va ser utilitzat com a habitatge.
L'any 1939, el primer ajuntament franquista hi va instal·lar una "escola de formació domèstica" per a noies que junt amb altres escoles municipals varen representar un oasi pedagògic amb una línia educativa d'avantguerra.
L'escola va estar-hi instal·lada fins a 1950, any que va ser traslladada.
A mitjans dels anys 1960 es va començar a parlar de l'enderroc de la casa amb una forta oposició des de la societat cultural i intel·lectual del país, amb un manifest formal signat per 134 arquitectes i artistes publicat a la Vanguardia on es demanava a l'Ajuntament de Barcelona que adquirís l'edifici per a protegir-lo, quan faltava poc perquè se celebrés el centenari del naixement de Puig i Cadafalch.
La compra de la finca per part de la immobiliària Nuñez i Navarro comptava amb el suport del consistori de Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993)
Al març de 1968, la casa va ser enderrocada i al seu lloc, Nuñez i Navarro va construir un edifici d'oficines obra de Joan Margarit i Serradell (Barcelona, 1908 - 27 d'octubre de 1997). L'enderroc va anar acompanyat d'un procés de desballestament de tot allò que era vendible a peces.
Una bona part va anar a parar a les germanes Josefina i M. Dolors Saula, propietàries de la finca "Gall d'Or" a Calella , que varen aprofitar per a fer obres reincorporant els materials comprats. Bàsicament es tractava dels vitralls de les portes, les escultures de la xemeneia i de l'escala, obra de Llimona, així com algunes columnes.
L'any 2002, les propietàries varen decidir enderrocar la finca per a fer un edifici d'habitatges i, després d'un enfrontament amb l'ajuntament, l'edifici es va enderrocar i als materials de la Trinxet varen seguir un destí no documentat.
Pel que fa a les pintures de Joaquim Mir, es varen trossejar per a ser aprofitades com a quadres de dimensions més reduïdes i es van repartir entre els hereus, els besnets d'Avel·lí Trinxet. Una d'elles va anar a parar a la Fundació Gòdia, un altre fragment, anomenat Coves de Mallorca, es troba al Museu Abelló, de Mollet del Vallès. Altres elements com els vitralls o elements de decoració es varen dispersar entre col·leccionistes i antiquaris.
L'any 1972 l'Ajuntament de Barcelona va aplegar per primer cop les pintures i els vitralls que havien decorat la casa Trinxet en una exposició antològica sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte.
El Banc de Bilbao va tornar a fer una exposició similar el 1990-1991, tot i que no hi havia totes les peces que es varen dispersar quan foren venudes com a "material d'enderroc" el març de 1967.
No hay comentarios:
Publicar un comentario