El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1982,
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA PLANA, Pessonada, el
Pallars jussà.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/67648
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71316
L’església de la Marededéu de la Plana, havia estat anteriorment una
església amb cementiri propi, del qual es poden veure restes a la part de
tramuntana de l’edifici. Això fa pensar que devia estar vinculada a un nucli de
població, amb les funcions parroquials d’enterrament.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-plana-el-pont-de-claverol
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24930
Procedent de l’església de la Mare de Déu de la Plana hom conserva, en una
casa particular de Pessonada, una talla de fusta policromada que representa la
Mare de Déu amb el Nen i que fa 27 × 11 × 7 cm. Les seves mides tan reduïdes
—el Nen fa, només, 17 cm d’alçada— li atorguen un interès especial, ja que no
n’hem trobat cap altra de tan petita entre les que es conserven a Catalunya.
.jpg)
Iconogràficament respon a la tipologia de les anomenades sedes sapientiae, ja que Maria esdevé tron del seu Fill. La Mare s’asseu en un banc, sense respatller, format per una taula sustentada per quatre muntants —a manera de columnetes de fusts i capitells llisos— que recolzen sobre una base rectangular lleugerament motllurada.
La figura de la Mare de Déu, disposada frontalment, és lleugerament inclinada endavant i, tot marcant una corba amb el cos, acull la figura del Nen Jesús. De rostre triangular, mostra unes faccions serenes. El cap va tocat amb un casquet, sense cap mena d’ornamentació aparent, que recorda les corones de tipus carolingi; a la part posterior s’aprecia un forat on segurament devia anar col·locada una corona de metall d’època posterior. El vel deixa veure part dels cabells que cauen per davant de les orelles, cobrint-les, i fent unes petites ondulacions. Va vestida amb una túnica vermella de coll rodó rivetejat en blanc; sota d’aquest una línia blanca imita el cordó que subjecta el mantell. La vora del vestit es decora amb una sanefa de dues línies blanques paral·leles, entremig de les quals s’inscriuen uns perlejats del mateix color. Al damunt duu un mantell blau que li cau fins a la meitat de les cames en forma de V, molt oberta, passant per sota dels braços tot embolcallant-los. Per sota de la túnica surten els peus, calçats amb una mena de sabates punxegudes de color fosc. Amb la mà dreta sosté la bola del món, amb la qual gairebé es confon, i amb l’esquerra fa el gest de sostenir el Fill.
La figura de Jesús, d’una grandària absolutament desproporcionada respecte la Mare, s’asseu lleugerament desplaçada vers la cama esquerra de Maria. Amb la mà dreta, molt gran, beneeix i amb l’esquerra subjecta el Llibre recolzant-lo, dret, damunt el banc. Presenta el mateix rostre triangular de la Mare, però no va tocat ni presenta corona. Va vestit amb una túnica de color rosat, d’ample coll rodó rivetejat en negre. Al damunt duu un mantell groc que li cau a manera de toga, tot cobrint-li el braç esquerre. El vestit s’ornamenta amb unes pinzellades semicirculars de color blanc i d’unes taques d’un rosa més pujat.
El seu estat de conservació és força bo, malgrat que algunes zones han perdut la capa pictòrica; això, d’altra banda, ha permès veure que el sòcol de la talla ha estat endrapat, la qual cosa té la funció de preparar la fusta abans de ser policromada; no sembla pas que la resta hagi rebut el mateix tractament.
Les característiques formals d’aquesta talla són el hieratisme, la desproporció
en els cànons i, alhora, un cert desplaçament del Nen del centre de la falda de
la Mare vers la seva esquerra; també cal destacar la insinuació gestual
d’acolliment del Fill per part de Maria. Tot plegat, malgrat la dificultat que
representa qualsevol tipus de classificació, acosta aquesta imatge a altres
talles similars datades al final del segle XII. Hi ha, però, un element que la
diferencia de les talles conegudes a Catalunya; es tracta del banc on s’asseu
la Mare. Pel que coneixem, la tipologia de seients normalment varia de la
cadira curul a l’escambell; en canvi, en aquest cas es tracta d’un banc
sostingut per quatre columnes que l’acosten a models clàssics. Aquest seient té
plasmació, fonamentalment, en representacions miniades. Així, en són exemple la
Bíblia de Ripoll (Bibl. Apost. Vaticana, ms. lat. 5729), zona superior del foli
366v; un manuscrit amb textos de Beda el Venerable, procedent també de Ripoll
(Arxiu de la Corona d’Aragó, ms. Ripoll 151), al foli 154; l’Evangeliari de
Cuixà (Bibl. Munic. Perpinyà, ms. 1), al foli 3v. També trobem alguna
representació similar en els frontals d’Espinelves i en el de Sant Hilari de
Vidrà, ambdós al Museu Episcopal de Vic.
És del tot estrany l’ús d’aquest tipus de seient en la imatgeria catalana.
El model es remunta al mobiliari usual en el món grec i, posteriorment, romà
(aquest deriva del seient anomenat dioplros, o cadira/banc sense respatller).
Es tracta d’un seient del qual es pot dir que deriva una bona part dels seients
representats en la pintura mural i sobre taula romànica, tot i que amb versions
molt diverses i simplificades. Així, és present, amb una major semblança al de
la marededéu de la Plana, al frontal de Sant Hilari de Buira (Alta Ribagorça),
actualment al Museu Diocesà de Lleida, com a tron de la figura central. Fora de
Catalunya també es representa al setial de la marededéu de Saint Gervazy (Puy
de Dôme).
N’havíem fet una publicació l’any 2021 :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/12/santuari-de-la-marededeu-de-la-plana.html
Ens agradarà, si existeixen, rebre els Goigs d’aquest Santuari a l’email
castellardiari@gamail.com
La psicomotricitat fina es refereix a totes aquelles accions que es
realitzen bàsicament amb les mans, a través de la coordinació óculo-manual.
Són moviments de precisió realitzats per la mà, els dits, el canell,
l’avantbraç i el braç i que necessiten una força controlada i un bon nivell de
concentració.
Hi ha però, una psicomotricitat fina en l’àmbit de la cultura, de la
llengua, del Patrimoni, que dissortadament no és comú, i no hi ha interès social
en fomentar-la, com si que és fa ,
sobretot en els infants perquè tots hem assumit allò que deia Jean
William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de
setembre de 1980) “La intel·ligència es construeix a partir de l'activitat motriu del nen o
la nena”.
En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, desenvolupar obligacions públiques de manera, si més no, maldestra, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, el Pallars jussà , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya
El Pallars jussà , Catalunya, disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el nostre MILLOR actiu .
Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura” que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.
El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.
El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó, aprofitem per deixar constància de les víctimes del genocidi jueu, del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites " a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat, .... ,
La reinstauració del virregnat no és una bona noticia per a Catalunya
Senyor, teva és la venjança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario