Feia un tomb amb el Josep Olivé Escarré, per aquesta ‘estrenada comarca política’ – que ell sent seva des sempre - i en la que treballava al camp en les primeres dècades dels seus 88 anys.
Començava per aquesta inidentificable capella de Sant Nazarí del Mas Vilalta.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/03/la-metamorfosi-de-sant-nazari-del-mas.html
Seguia amb l’església que fou parroquial de Sant Feliu de Rodors/Roldors, de la que algú s’enduia la rajola que simbolitzava el lloc :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html
Anàvem més tard a l’altra parròquia de Sant Pere de Ferrerons i/o de Vilalta :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-pere-de-vilalta-ara-de-ferrerons.html
I, retratava la innominada capella de la Torre de la Granoia :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-innominada-capella-de-la-torre-de-la.html
Tenia la sensació que potser també al Moianès, avui ‘ Déu fa nosa’, oi ?.
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario