sábado, 18 de abril de 2015

MERCAT MUNICIPAL D’ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d’abril de 1885 - ibídem, 7 d’octubre de 1973), va ser un dels arquitectes ‘ tot terreny’ que donava Catalunya.



Retratava en aquesta ocasió el Mercat Municipal d’Esparreguera, del que ens diu la fitxa tècnica; edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l’entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d’entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L’edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l’edifici.

M’explicaven que en l’actualitat el Mercat està tancat.


Com l’Antiga Biblioteca


Està clar que Esparreguera NO VA BIEN, oi?




El Mercat s’aixeca just al costat de l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, obra també de Josep Domènech i Mansana.


L’any 1917 fou nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, Sant Celoni, la Batllòria, Santa Maria de Palautordera,...


Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que aixecaven escoles públiques en els anys previs i/o immediats a la dictadura franquista.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.



No hay comentarios:

Publicar un comentario