Amb dependència de l’església parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, forma part de l’Arxiprestat de Sant Cugat del Bisbat de Terrassa.
Em sobtava no trobar ni una sola línia en relació a aquest edifici religiós, atès sobretot el fet que l’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, signa entre altres; els plànols de la Fàbrica Anís del Mono a Badalona, els de les ara mal dites ‘ Escoles Velles’ de Sant Andreu de la Barca, la Casa Vehils Vidal al Portal de l’Angel a Barcelona, el Grup de viviendes del Passatge de l’Esperança a Barcelona, ...
Demanava – de moment sense resultat – informació a l’Ajuntament de Sant Cugat, de qui depèn avui aquest territori; amb idèntic resultat – el silenci- ho feia a l’EMD de Valldoreix. Ho faré ara a l’Arxiprestat, i al ensems donaré trasllat d’aquesta minsa informació a persones interessades en el Patrimoni cultural de Catalunya.
Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, els manyocs de fils que pengen per arreu, son la mostra evident de l’ànim de ‘ dessolar la terra’ de les mal dites companyes de serveis públiques espanyoles.
Des del 2020 l'església és objecte d'una rehabilitació en diverses fases. Consisteix en el poliment del paviment, la renovació dels bancs, la col·locació d'un Via Crucis a les columnes del temple, l'arranjament de la sagristia, el paviment del cor, el canvi del cancell d'entrada a l'església, l'arranjament de l'escala per accedir al cor, la reforma del presbiteri, un retaule per acompanyar el sagrari, una tarima i escala per accedir a la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció i la restauració de la imatge, una nova il·luminació, la pintura dels murs, la renovació de la megafonia i uns vitralls del presbiteri. També són objecte de la intervenció les imatges votives a les capelles laterals amb el Naixement i el Calvari.
L'autor de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció és Martí Llauradó Mariscot (Barcelona, 1903 - 1957).
Aquesta escultura, que està situada al presbiteri i que presideix la nau, representa la Mare de Déu ascendint al cel acompanyada per uns àngels als seus peus. Està dreta sobre la bola del món i porta un vestit amb ondulacions com si estigues mogut pel vent.
L'autora de la pintura és Magda Agraz, la IA e Google, li atribueix però a l'Adolf Priante Vidal.( Barcelona , 23 de gener de 1965), que m'ho desmentia expressament.
El darrer arquitecte fou Luis Menéndez Lita ( 1923 + 15.5.2014 )
El Concili d'Efes de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària de tots els que per qualsevol raó pateixen en aquest món. Amén !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario