SANT ESTEVE DEL PONT A LA SEU D’URGELL

Ha nevat i fa un fred intens, sortosament fa sol i això ens anima a la Rosa Ventura i al Xavier Casadó , a sortir a caminar amb els nostres pals nòrdics; fem via cap a la benzinera que hi ha a la carretera de la Seu d’Urgell, la C-260, des d’allà agafem el camí que surt des de l’estació de servei , a l’indret on la carretera passa per sobre del riu Valira per la riba dreta. En aquest punt hi ha l’indicador del camí cap al centre Esportiu Eqüestre del Pirineu. Continuem per aquest camí tot seguint el riu Valira i ben aviat, després de deixar enrere unes naus industrials i uns 200 metres abans d’arribar, ja es divisa l’ermita de Sant Esteve del Pont enfilada uns 2 metres per sobre del nivell del camí, en un marge fet amb grans blocs de pedra.



Sant Esteve del Pont es troba situada molt a prop del riu Valira, dins el terme municipal de la Seu d'Urgell; antigament en aquest indret, per on passava l'antic camí medieval que baixava de la Cerdanya, hi havia un pont que creuava el riu, hom creu que podria tenir el seu origen en l’ època romana.

l'Ajuntament de la Seu d'Urgell l’any 1991 , es va plantejar la consolidació de totes les estructures per tal d'evitar el seu enrunament definitiu. Per aquest motiu, la primera actuació va consistir en la neteja de la vegetació del temple i dels entorns així com el desenrunà ment superficial. Posteriorment, un cop finalitzats els treballs de neteja, es va portar a terme una excavació arqueològica a l'interior de l'església com a tasca prèvia i necessària a la redacció del projecte de consolidació dels murs i paraments, i adequació de tota l'estructura conservada i del seu entorn.

L’any 1999 s’hi va fer una intervenció , coordinada per Josep Farras i Albert Villaro.



Sant Esteve del Pont , s’esmenta en documents de l’any 1016, la nau és de planta rectangular, força allargada, de l’aparell romànic conserva l'absis semicircular obert per un simple plec i cobert per una volta de quart d'esfera orientació cap el nord, el mur sud i una part del nord.



Tenim des d’aquest indret una imatge excepcional del Cadí.

ROSA VENTURA CUTRINA