La descripció d’aquest edifici del carrer de les Paus, 71 , que retratava el Tomàs Irigaray Lopez ens diu ; escola pública, cantonera i de planta baixa, amb unes esplèndides façanes d’obra vista, molt treballades amb voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador, atenen a la seva l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta, en el que podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici.
Son també destacables per la seva originalitat les obertures que ens remeten a formes orientalitzants, i . Un altre element que cal posar de manifest el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.
Té una especial importància el fet que aquesta obra és una mostra palesa de la bonhomia ‘tradicional’ dels sabadellencs, qüestionada avui en els mitjans de comunicació, un dia si, i l’altre també per les activitats – si més no, irregulars – d’alguns membres de les ‘elits’ politiques locals.
El nom de l'escola és en honor a Enric Casassas i Cantó, pare d'Enric Casassas i Simó.
ResponderEliminarEnric Casassas i Cantó (Barcelona, 14 d'abril de 1894 - 24 de juliol de 1977) va ser un pedagog català, deixeble de Joan Bardina i pioner de l'Escola activa. Va ser el pare del químic Enric Casassas i Simó, del geògraf Lluís Casassas i Simó i del metge Oriol Casassas i Simó i l'avi del poeta Enric Casasses i Figueres.
ResponderEliminar