Retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’aquesta mansió senyorial, d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada, de la que ens diu la descripció tècnica que el portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Els murs són de pedra i parts de rajola. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa fistonada amb arcades i majòliques. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb lletres blanques on posa "Garcia". La seva decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. Al voltant de la casa hi ha un jardí ben cuidat.
Del curiós rellotge no en fa esment.
Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar l'any 1899 aquest edifici com a habitatge a l’'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 9 de septiembre de 1861 - Barcelona, 17 de abril de 1903) i les obres van acabar l'any 1900. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, la casa està en venda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario