ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FRUITÓS. LLOFRIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Si hem de fer cas de la ruta literària de Josep Pla, l’església s’esmenta només de forma marginal ; “espero arribar a l’hora que el cor es pari amb una perfecta normalitat, sempre i tant que el meu cap es mantingui com és ara. Si el meu cap entra en la demència, demano perdó a les persones que en aquell moment es trobin al meu costat i que ho facin com puguin, perquè en definitiva és tan natural morir-se estrabullat com en un estat mental normal. Jo he tingut la sort de no posseir cap vanitat –ni tan sols la de la supervivència d’uns quants anys. Cap. Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no siguin els de casa, sense comunicar la notícia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el 'Die irae, dies illa'.

Un dia d'ira serà el dia
en què el món serà reduït a cendra,
tal com anunciaren David i la Sibil•la.

Quin espant no es produirà,
quan el jutge vindrà
a aclarir-ho tot estrictament.

La trompeta, escampant un so admirable
entre els sepulcres de tots els països,
reunirà tothom davant el tron.

La mort i la Natura s'astoraran,
quan ressuscitarà la humanal criatura
per respondre davant qui l'ha de jutjar.

Apareixerà el llibre escrit
en què tot és contingut
i amb el qual es jutjarà al món.

Així, quan el jutge s'asseurà,
el secret es mostrarà
i res no restarà impune.

Què diré jo aleshores, pobre de mi?

A quin protector pregaré
quan ni el just estarà segur?

Rei de tremenda majestat
que salves de grat els qui cal salvar,
salva'm, font de pietat.

Recordeu, piadós Jesús,
que sóc la causa del vostre calvari;
no em perdeu en aquell dia.

Tot buscant-me, us vau asseure esgotat,
em redimireu patint a la creu;
que no siguin vans tants treballs.

Just jutge de venjança,
concediume-me el do del perdó
abans del dia del judici.

Gemego com un reu;
la culpa enrogeix el meu rostre.

Perdoneu, Senyor, a aquest suplicant.

Vós, que vau absoldre Magdalena
i escoltàreu la súplica del lladre,
a mi també em vau donar esperança.

Les meves pregàries no són dignes,
però Vós, en ser bo, actueu amb bondat
perquè no cremi en el foc etern.

Feu-me un lloc entre les vostres ovelles,
i separeu-me dels cabrits
situant-me a la vostra dreta.

Un cop confosos els maleïts
i llançats a les flames voraces
cridau-me entre els beneïts.

Us ho prego suplicant i de genolls,
el cor angoixat, gairebé fet cendres:
tingueu cura del meu destí.

Dia de llàgrimes serà aquell
en què ressuscitarà de la pols
l'home reu per a ser jutjat.

A ell, doncs, perdoneu-lo, oh Déu.

Pietós Jesús, Senyor,
Concediu-los el repòs. Amén.

He pagat durant molts anys a la junta d’obres de l’església el preu d’un petit enclòs en el cementiri, de manera que les coses del meu cantó semblen perfectament arreglades i normalíssimes.”

Retratava al Josep davant l'església de Sant Frutós de Llofriu situada a la part més enlairada del nucli urbà, la descripciño tècnica ens diu que és un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. A l'exterior hi ha contraforts laterals entre les capelles. La porta d'accés és a la façana de migdia, i s'hi accedeix a traves d'una petita plaça que es troba elevada respecte del nivell del terra del nucli. És una obertura senzilla, d'arc rebaixat, sense decoració. El campanar s'eleva a l'angle nord-oest de l'edifici; és de base quadrada, i presenta arcs de mig punt i coronament amb arcs.

Com per arreu, hi ha un text que ens fa evocar al mestre.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com