Llegia que la primera temptativa d'elevar el nivell de l'aigua de l'Ebre per canalitzar-la a sèquies de reg, té els seus orígens en l'època àrab, l'any 944, encara que es va fer d'una manera rudimentària.
Segons Francesca Aliern en el llibre "Xerta" l'any 1402 , Pedro Martínez de Luna y Cabeza de Vaca (1379/1380[ - 15 d'abril de 1414), eclesiàstic aragonès, administrador del bisbat de Tortosa, amb alguns cristians i 40 musulmans , van començar l'obra sota la direcció del sarraí Muza Alami, però l'obra es va paralitzar en ser promulgat el bisbe per a la seu de Toledo.
El 20 de maig de 1441 es tornava reprendre, en temps del bisbe Ot de Montcada i de Luna. (Seròs, 1390 – Tortosa, 20 de febrer de 1473). El bisbe i el capítol de Tortosa es van comprometre a contribuir en el gran cost que l'obra suposava. El dia 31 d'agost del 1446, es va donar per acabada la presa, encara no s'havia completat la totalitat de l'obra, ja que mancava la construcció dels dos canals, base fonamental del projecte. L'any 1452 es van iniciar les obres per construir la sèquia que prendria les aigües de l'assut, a l'esquerra del riu, i poc després s'emprenia el canal o sèquia de la part dreta. Les obres foren represes i abandonades en diferents ocasions i a causa d'això el canal de la Dreta, que havia d'abocar inicialment les seves aigües al previst canal de navegació de Sant Carles de la Ràpita, no es va acabar fins al 1857, mentre que el canal de l'Esquerra s'acabà el 1912.
Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà l’enginyer francès, Jules Carvallo (Talence, Gironde, França 1820 - 1915), el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro.
L’any 1855-57, al començament del canal de la dreta es va construir una resclosa per facilitar la navegació del riu, principalment de mercaderies. Aquesta és la mateixa resclosa que es fa servir actualment per a la navegació turística. Cal esmentar entre les mercaderies transportades per l'Ebre, els rais carregats de fusta que baixaven des dels Pirineus fins les serreries de Tortosa o els llaguts carregats de pòrtland i guix provinents de les fàbriques de ciment de l'Assut.
Al marge dret destaca l'important molí fariner de Regolf, d'època renaixentista, que fou construït per la ciutat de Tortosa l'any 1575. És de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. A principis del segle XX s'instal•là una fàbrica d' electricitat en aquest molí, la qual fou modernitzada l'any 1918. Pràcticament només subministrava electricitat a Xerta i Aldover.
L'any 2008 es va construir vora l'assut el punt de captació d'aigües per al canal de reg Xerta-Sénia i una torre d'equilibri de 50 metres d'alçada.
El monument consta de la presa o resclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí. La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 m, una amplada de 3,50 m en coronació i de 35 m en la fonamentació, i una alçada de 6 m. La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys.
La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut. L'edifici del molí, adjacent a l'assut, en el seu marge dret, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al•lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX es va convertir en una central elèctrica. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. El molí i les seves instal•lacions annexes (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) són elements d'interès que pertanyen al darrer terç del segle XVI. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya. Un altre edifici que es pot considerar com a instal•lació complementària i annexa a l'Assut, testimoni de la seva importància secular, és el situat al marge esquerre, conegut com a Farinera dels González, del qual només resten dempeus les façanes de pedra de maçoneria i totxo que conserven la forma original.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario