PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE GRÀCIA DE JESÚS. BARCELONA

El Camil Roig Pardos publica una fotografia d’aquesta església que l’arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), dissenyava , però no podia veure acabada.

Els treballs de construcció es van iniciar l'1 de novembre de 1935 (data coincident amb l'erecció de la Parròquia, i amb la benedicció i col•locació de la primera pedra pel bisbe , Manuel Irurita Almandoz (Larráinzar, Navarra, 19 de agost de 1876 – Moncada i Reixac, 3 de desembre de 1936 ) , les obres van quedar interrompudes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, i l’edifici patia els ‘estralls habituals’.

Desapareixia – no possiblement per a tothom – una bella figura de talla del Sant Crist , obra possiblement esculpida al segle XVI, i la imatge corpòria de Sant Salvador d'Horta, la imatge de la Mare de Déu Bell Amor Bell, i el altar de la Mare de Déu dels Dolors , de línies esveltes, obra de l'arquitecte vuitcentista barceloní Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889), juntament amb el grup escultòric que completava la seva ornamentació.

El 26 de gener de 1939 , la Parròquia va començar a funcionar a la capella de l’Hostatgeria del Immaculat Cor de Maria , del carrer Matilde, i setmanes després, a l'església del monestir de la Mare de Déu de Montsió .

El 31 de desembre de 1944 , el Bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), va beneir el nou temple recentment edificat, d'acord amb els plànols traçats per l'arquitecte Josep Goday .

Dins d'aquest, destaquen, entre moltes belles imatges, les escultures del Altar de Joan Rebull, l'Altar de la Mare de Déu dels Dolors , Sant Josep, el baptisteri o la imatge pelegrina de la Mare de Déu de Fàtima , portada a aquest temple l'any 1949 .

La Parròquia va tenir gran activitat els anys 40, 50 i 60, sent de les més significatives de Barcelona i de major nombre de feligresos, a partir dels anys 70, i molt significadament des de la mort del sàtrapa, viu un declivi progressiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com