El Sergi Campàs Canalías em feia arribar una fotografia d’aquest edifici de planta rectangular, de planta baixa, un pis i golfes, reconvertides en pis útil, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener paral•lel a la façana principal, orientada a sud. Presenta, formant angle recte amb la façana, un segon cos adossat a la banda dreta, que és de planta baixa i un pis obert, i s’obre a sud i a oest, amb galeria composta d’arcs rebaixats, de pedra artificial i emmotllats, i que arrenquen d’unes carteles motllurades que fan de capitells. La barana és també de pedra calada en forma de claustres. Aquesta ala es cobreix a dues aigües, amb el paral•lel seguint la direcció de la dimensió més llarga, perpendicular al primer cos. Un mur coronat per merlets tanca, a manera de barri, el pati que es forma entre els dos cossos. S’hi accedeix per una porta rectangular i protegida per una petita coberta de teula àrab. Condueix directament a l’eix central de la façana principal on està situada l’entrada. És el portal pertanyent a l’habitatge dels masovers que ocupa la planta baixa. En aquesta façana hi ha dos eixos verticals més, que se situen als laterals i conformen una simetria. A l’altura de la planta pis, corresponent a la part senyorial, hi ha tres finestres verticals amb un trencaaigües partit a dues altures, característica que segueixen totes les finestres del conjunt; entre elles hi ha unes petites claustres circulars. A sobre, a la planta golfes, hi havia, seguint la situació dels tres eixos, tres obertures de dimensions més petites; però una recent reforma, en què s’elevà lleugerament la coberta, augmentà l’altura a les dues finestres laterals i transformà la central en una galeria oberta, d’un sol arc i de les mateixes característiques que els arcs de l’ala perpendicular. En el procés d’aquesta reforma es va recuperar el motlle agafant de model un dels arcs existents, per tal d’encofrar - ne un de nou, i el mateix es feu per la barana. Aquesta nova galeria oberta es cobreix, amb una part de la coberta, a dues vessants, de carener ortogonal respecte al carener general. Tots els cossos que formen el conjunt són homogeneïtzats per un mateix tractament superficial i decoratiu: arrebossat marcat per un tractament a base de línies refoses que imiten un aparellat, finestres de característiques semblants i mateix tipus de trencaaigües. És completat per una torre de planta quadrada que sobresurt de la coberta. Està situada de forma adjacent a la testera est del cos principal, darrere l’ala transversal de galeries respecte al pati tancat. És de quatre pisos i coronada per una terrassa protegida per merlets. Per la banda sud de la torre es produeix l’accés senyorial, protegit per un porxo que fa de terrassa en el primer pis.
Des de 1993, la propietat pertany a Ramon Suñé Prims. L’empresa constructora, Construccions Osona, de l’actual propietari de la casa, ha reformat els espais més deteriorats de la casa i ha conservat algun dels elements de la reforma feta per Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) durant el segle XX. La reforma i restauració de la Casa Gran ha anat a càrrec de Josep Maria Claperols Pericas, nét de l’arquitecte Josep Maria Pericas.
http://www.ajtorello.cat/perfil/recursos/recursos/bpu_81_84_casa_gran_de_la_coromina.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario