ESCOLA LA FARIGOLA. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

I sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya

Una altra de les escoles que Josep Goday i Casals (Mataró, 06/08/1881 - Barcelona, 15/05/1936) va projectar com a arquitecte de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va ser el Grup Escolar del barri de Vallcarca, al carrer Sant Camil, coneguda com a Escola "La Farigola de Vallcarca" en record de l'antic hostal "La Farigola" que allà hi havia.

Es tracta d'un edifici noucentista amb porxades i amb una decoració a base d'esgrafiats més senzills que els de l'Escola Àngel Baixeras. En aquest cas els esgrafiats tenen una ornamentació amb dibuixos geomètrics de dos colors.

La porxada que dóna al pati va ser convertida en aules pel propi Goday el 1935.

La prestigiosa revista "Arquitectura y Construcción" del 1919 dedicava una làmina a la planta i l'alçat de l'edifici.

L'escola es va construir entre els anys 1918 i 1920 i es va inaugurar en el curs de 1922. La seva primera directora va ser la feminista i republicana Maria Baldó i Massanet (Hellín, Albacete, 02/07/1884 - Tolosa de Llenguadoc -Occitània-, 17/02/1964) qui s'hagué d'exiliar el 1939 juntament amb el seu marit (de segones núpcies), el també mestre i director de l'escola de sords de Vila-Joana, en Lluís Torres i Ullastre.

Valentí Pons Toujouse