Actualment, més enllà del rètol que n’anuncia la restauració, dona la sensació que l’església està pràcticament abandonada i tancada al públic, en altres temps, la petita església de Sant Martí havia arribat a tenir una considerable activitat.
Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig e 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) davant l'edifici. Fotografia de l'Antonio Mora Vergés per al Fons Fotogràfic Josep Olivé Escarré que custodia l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta rectangular, amb un absis orientat a l'est i una porta formada per un arc de mig punt en el que hi ha inscrita una llinda.
L'interior, de dimensions molt reduïdes està cobert amb volta de canó i, com a particularitat s'hi observa, a les parets laterals un banc seguit. Hi ha també un petit altar de pedra a la part davantera.
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
L’enciclopèdica catalana recull’ Sant Martí de Capellada, petit edifici de tradició romànica, amb una nau i absis i una capella afegida a la part septentrional, que té el petit campanar de torre quadrada sobre el mur de ponent. L’envolta un petit clos, antic cementiri. Fou bastida al segle XII pels antics canonges augustinians reformats, en substitució de l’església de Sant Martí de Juïnyà, descrita al terme de Sant Ferriol’.
En demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiarxi@gmail.com
Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :
Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels que tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.
Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels que tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.
Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres , elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.
A qui no es cansa
de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario