DOLMEN DE LA CREU D’EN COBERTELLA. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies del dolmen de la Creu d'en Cobertella, al terme de Roses, que té una antiguitat estimada entre 3.500 i 3.000 anys a.C. Malgrat això, sembla que no mereix la qualificació de ‘monument’ , que s’atorga altre altres a les barraques de pedra seca : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Roses

Quan a les proporcions us deixem un enllaç al dolmen de la Vila de Gola de Bous, considerat el més gran de Catalunya
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/dolmen-de-la-vila-de-gola-de-bous-el.html

El dolmen de la Creu d'en Cobertella està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la rec de la Quarantena pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el mas de la Creu d'en Cobertella

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col•locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.

Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella Gómez (Barcelona, 9 d'agost de 1921 — Barcelona, 14 de setembre de 1999) i Miquel Tarradell Mateu (Barcelona, 1920-1995). L’any 1957 Francesc Riuró Llapart (Girona, Gironès, 1 de desembre de 1910 — Girona, Gironès, 6 de gener de 2009 ) reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.

Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.

Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i se’n desconeix el parador actual.

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

De vegades ens volem enganyar nosaltres mateixos, SOM UN PAIS DE FIRETA.