IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L.’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PLA DEL PENEDÈS/ PLA DE SANTA MARIA DEL PENEDÈS.

Quan començàvem a documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, teníem clar que el tema no suscitaria passions; als partidaris – que son molts encara – d’aquella dictadura, ja els està bé que el sàtrapa i el seu regim s’enduguin el mèrit de tot el que es va fer abans de la seva època de foscor, contràriament moltes persones que es tenen per democràtiques, no troben necessari reivindicar l’acció política de la Mancomunitat de Catalunya, i més tard la de la Generalitat de Catalunya durant el breu miratge de llibertat que va suposar la II República, enderrocada per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

Deixem constància - cal fer-ho i és de justícia – que quan visitem els pobles i ciutats de Catalunya en la nostra recerca, trobem persones que ens manifesten el seu desacord amb la inacció dels seus representants politics pel que fa a recuperar la memòria històrica.

També hem deixat constància d’aquells batlles i/o regidors que han contestat els nostres missatges, facilitant-nos imatges i dades. Malgrat son dissortadament pocs, ens confirmen que no TOTHOM està en la política per fer diners.

M’explicaven al Pla del Penedès, denominació que s’imposava enfront de la de Pla de Santa Maria del Penedès, per l’existència d’ almenys un altra Pla de Santa Maria , a la comarca propera del Camp sobirà, que les escoles abans de la dictadura franquista estaven a l’edifici de l’ajuntament, refet en temps recents, i fins algú feia esment de l’edifici de la Societat Recreativa també com a lloc on s’impartia docència. De cap d’aquest edificis en trobava dades dels promotors i dels autors, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.