CAPELLA DE SANT BARTOMEU DE EL BAELL. CAMPELLES. EL RIPOLLÈS. GIRONA

La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar imatges d’aquesta capella rural, que únicament mereix aquest lacònic comentari, a Patrimoni Gencat; petita capella d'una nau d'època moderna. Afegiria que de tipologia ‘ Trentina’.

Cap dada de quan es va fer ‘Segles: XVII – XIX’, de qui en va ser el promotor, i qui l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Observo a la imatge que llueix un campana, i penso que possiblement encara s’hi duen a terme oficis religiosos, si mes no en dates concretes. Ens agradarà tenir noticies de la seva ‘activitat’.

Quan al toponim ens diu el diccionari català valència balear; etimològicament deriva probablement del llatí *opacĕllu, diminitiu de opācu, ‘obac’. Així sembla indicar-ho la forma Obazello amb què apareix escrit aquest topònim en un document de l'any 979 (Guiter Phon. Top. 18). De ĭllu opacĕllu degué resultar l'obaell, i després, per falsa interpretació de la o inicial, lo baell. Coromines (RLiR, xxiii, 45) opina que Baell ve del llatí vadĕllu, diminutiu de vadum, ‘gual’.

Desconec si la Rosa va poder retratar l’interior, del que en voldria tenir alguna imatge.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email del Xavier Roura i Cegarra ( Barcelona, 1988 ) en el que em deia ;

Benvolguts,

Em dic Xavier Roura i sóc periodista a la Televisió, Ràdio i diari del Ripollès. Sóc ripollès d'adopció de fa poc, però tot i així tinc alguna informació que us podria ser d'interès respecte de l'esglesiola de El Baell.

Malgrat que no en sé res més, sí que en conec la "llegenda" que n'expliquen els veïns. Si més no, en Josep Dordas (en Josep de Cal Villego), que coneix a bastament les històries i racons de El Baell.

En un programa que faig dedicat a descobrir precisament racons i històries, en Josep em deia que l'església la van construir al segle XVIII els veïns de El Baell (per això l'autoria n'és anònima), cansats d'haver d'anar sempre a missa i a enterraments a Campelles, a uns quants quilòmetres del poble. Malgrat pertànyer a Campelles des de feia anys, els veïns volgueren tenir aquest petit punt d’independència litúrgica. Així doncs, cada cop que tornaven de missa o enterrament de Campelles cap a El Baell, s'enduien una pedra. Així, mica en mica, aconseguiren prou pedres per bastir una esglesiola pròpia i no haver de tornar a fer tot el viatge fins al poble veí.

A mi això em flaira a valentia, solidaritat i constància.

Digne d'admiració, crec jo! Aquesta però, és una història que es difumina a través dels anys i els segles, i no se sap on acaba la "llegenda" i on comença la realitat.

Espero que aquest petit gra de sorra serveixi per a la vostra causa.

Ah! I segurament, per Festa Major de El Baell s'hi fa alguna missa, com a mínim!

Gràcies per la vostra atenció.