EL PLÀTAN DE LA LLIBERTAT DE LA FONT DE BIURE. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Llegia a l’enciclopèdia Catalana; als vessants septentrionals de la serra de Montclar hi ha el poble de Biure de Gaià , al costat meridional de la riera de Biure. Es formà a redós del castell de Biure, situat damunt un tossalet a la banda de llevant. Bastit al segle XI, ha sofert molts afegits i reformes i actualment té aspecte de palau castell modern, amb torres emmerletades i finestrals neogòtics. N'havien estat castlans els Biure. De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan i de la qual hi ha documentat a la fi del segle XII un altar dedicat a sant Gil, no queda cap resta. L’actual, construïda al segle XVIII, és d’estil barroc i duu la data de 1782 a la dovella central de la portalada, juntament amb la creu de Malta. La parròquia conserva una interessant creu processional d’argent, d’estil gòtic. Molt a prop del temple es troba una artística creu de terme, probablement de la fi del segle XV.

El lloc apareix documentalment amb el nom de Benviure i al segle XI integrava el territori del castell de Montclar. A mitjan segle XII s’hi establí l’orde de l’Hospital, que hi fundà una de les seves primeres cases a la comarca. El 1151 és documentada l’existència de l’església de Sant Joan, de l’esmentat orde, situada dins els termes del castell de Biure i que fou objecte de diverses donacions per part dels Aguiló, senyors del lloc. Ben aviat aquesta casa hospitalera passà a formar part de la comanda de Cervera. Els hospitalers ampliaren el patrimoni inicial amb diverses donacions efectuades al llarg de la segona meitat del segle XII i principi del segle XIII. El 1241 Guillem d’Aguiló els penyorà, per 800 morabatins, el lloc i terme i el 1266 els vengué definitivament a l’orde, per bé que fins el 1277 els hospitalers no aconseguiren de recuperar el feu per compra a Galceran de Puigverd i a la seva dona Elisenda; per la seva banda, el 1380 el prior de Catalunya, fra Guillem de Guimerà, comprà a la corona la total jurisdicció del lloc i terme de Biure. Al segle XIV, l’esmentat orde establí a l’església de Sant Joan un capellà amb el títol de prior.

Cap dada del plàtan de la llibertat situat al costat de la Font.

Consultava a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/conca-barbera/

Constava que no se’n fa esment, com tampoc d’altres arbres singulars dels que anirem parlant en successius lliuraments.

El segon feixisme feia un gran tasca destructiva de plàtans – arbres que ells associen a la llibertat pel seu origen - . Qui no recorda les carreteres vorejades d’aquests arbres, que s’eliminaven amb l’excusa del ‘perill pel trànsit’, malgrat que MAI, MAI, MAI, cap arbre havia atropellat un vehicle?.

A Llànçà, a l’Empordà sobirà, en els dies posteriors al final del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO de la II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939), un escamot de soldats , mal dits ‘nacionales’, que s’ocupava de la supressió dels símbols liberals l'anava a tallar, el plàtan que presideix la Plaça de l’església, fet que aconseguia evitar el rector, fent valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar-lo.

La Conca de Barberà ha patit – i pateix – una fortíssima caiguda demogràfica, i en situacions de quasi supervivència, s’entén que les ‘qüestions culturals, patrimonials i/o artístiques’ no siguin les del màxim interès.

Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com