El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Torre de Pals, mal dita Torre ‘Mora’ – l’expressió es feia servir per indicar un temps MOLT preterit per persones sense formació, ‘els temps dels moros’ -. Aquesta asseveració no farà canviar el nom a la Torre, recordeu que aquest és el país del, hacella i no emmendalla !
Patrimoni Gencat ens diu que la torre és cilíndrica, conserva uns 10 metres d'alçada i el seu perímetre és de 22-23 metres. A la part alta hi ha algun rastre dels merlets. Consta de dues planta i terrat; les plantes estaven separades per una volta esfèrica i l'accés d'una planta a l'altra es feia amb una escala de ma a través d'una trapa realitzada a la volta que fan 60x60 centímetres. Al costat de migdia té un gros esvoranc que es l'entrada a la torre; està situada a l'alçada del primer pis i s'accedia a ella amb una escala de ma. Al primer pis es va construir una llar de foc. El seu parament és de pedres desbastades, lligades amb argamassa, el mur és de molt gruix.
La torre es troba en mig de les pinedes plantades al segle XIX per fixar les dunes de la Platja de Pals. Es molt propera al mar i visible pels navegants, per això s'ha fet servir durant molt de temps com a senya als pescadors i mariners, com diu Josep Pla a la "Guia de la Costa Brava".
L'origen de la torre es troba als segles XVI i XVII, a l'igual que la major part de torres que es troben en els municipis costaners. La majoria d'aquestes torres són de defensa o de guaita i es construïen per protegir-se dels atacs de la pirateria que en aquell temps eren molt freqüents a tot el Mediterrani. A partir dels segles XVIII i XIX, la pirateria va començar a disminuir per la caiguda de l'imperi otomà i, per tant, l'ús de la torre va començar a decaure.
A prop de la torre hi ha les restes d'unes construccions, anomenades "botigues" que estan documentades des del segle XVIII. Eren petites construccions situades arran de mar i que es feien servir com a refugi o magatzem.
La torre ha estat recentment restaurada per l'Ajuntament de Pals, motiu pel qual s'han portat a terme diferents intervencions arqueològiques que han permès documentar exhaustivament tant la torre com les estructures properes.
El topònim evoluciona etimològicament del llatí palus, ‘llacuna’. Una part del terme de Pals forma una platja baixa vorejada d'aiguamolls (cf. Geogr. Gir. 646).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, els catalans tenim un ‘especial deure’ en divulgar el NOSTRE patrimoni històric i/o artístic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario