ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CLARAMUNT. TREMP. EL PALLARS. JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’Església de Sant Pere de Claramunt , m’explica que no li era possible obtenir-ne mes perquè una tanca envoltava l'església pel perill d'enderroc; està clar que no és actual la referència que en fa Patrimoni Gencat ; constitueix un element patrimonial de primer ordre. S'accedeix a l'edifici a través d'una galeria porxada, que mena a un petit pati obert per la banda de llevant; pràcticament es tracta d'un claustre d'una sola galeria. L'edifici consta d'una sola nau i mostra coberta de volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals sense pilastres, i per tres arcs formers a cada costat.

L'absis és rectangular, està cobert amb volta de canó i s'obre a la nau mitjançant un arc toral. Aquesta estructura podria correspondre a una construcció anterior, de caràcter militar, probablement pertanyent a la vila closa de Claramunt; la seva qualitat arquitectònica és excepcional.

Exteriorment sobre el cos de l'absis es va bastir el campanar, que en la part superior desenvolupa un volum octogonal, amb un únic registre de finestres en la part superior. L'interior està arrebossat i pintat. Les pintures de l'absis daten de 1893, però hi ha elements pictòrics d'èpoques anteriors.

http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7740

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=43103

http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7740

https://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/viure-a-tremp/nuclis-agregats/claramunt

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/272

https://elcanutdelsminairons.cat/category/la-terreta/esglesies-ermites-i-capelles-de-la-terreta/

https://elcanutdelsminairons.cat/2024/02/29/sant-pere-de-claramunt/

Em sorprenia llegir que aquesta parròquia no pertanyia històricament al bisbat d'Urgell, sinó al de de Lleida, perquè aquest bisbat acollí les parròquies del bisbat de Roda quan aquest desaparegué, a l'edat mitjana tardana.

Amb la creació del bisbat de Barbastre-Montsó, les parròquies administrativament aragoneses del bisbat de Lleida foren integrades en el nou bisbat, i les parròquies d'Alsamora, Castissent i Claramunt, que formaven part de l'arxiprestat de Tolba, passaren a ser regides pel rector d'Areny de Noguera, del bisbat de Barbastre-Montsó, malgrat no haver deixat de pertànyer oficialment al de Lleida.

L’església catòlica, o dit de forma més precisa nacionalcatòlica , fa anys i panys, que va prendre la decisió que es recull a l’evangeli de Lluc 16,9-15 , hi ha bandejat a Déu.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que sant Pere  elevi a  l’Altíssim la pregaria dels trempolins, garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,  iranians, ucraïnesos , pagesos, ramaders, pescadors,,  usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos vitcmies dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama, victimes del monolingüisme genocida,.. .,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern