EL REFET PONT D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

Havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maigde 1926 + Castellar del Vallès, 6 e maig de 2019 ) l’any 2015, abans de laFesta de Sant Joan, Ogern al terme de Bassella , ja en terres de l’Urgellsobirà, on dinàvem esplèndidament  a Cal Ton ‘Parador les Amèriques’  com en havien aconsellat al Molí de Querol.

El meu cosí germà Josè Verges i la seva esposa Asunción Huayta López – que avui fa anys – repetia la vista aquest  any pandèmic de 2020,  i retratava el pont d’Ogern que es va rehabilitar l’any 2016. 

Ah!, tots els establiments de restauració estaven tancats, els caldrà tornar quan s’acabi – si això arriba a succeir – la covid.19 

Respecte a la “naturalesa” arquitectònica del pont hi ha força controvèrsia:

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000258/00000082.pdf

Pont d’Ogern

Aquest pont apareix referenciat a l’obra Catalunya Romànica, amb aquesta cita: “És difícil de datar; no obstant això, pot ser una construcció de tradició romànica.”

En contra d’aquesta afirmació, però, el recull de camins  fet per Miquel Joan de Taverner-Montornès i d’Ardena,  mestre de camp, primer  comte de Darnius (mort el 1708) que seria  redactat però 8 anys desprès de la seva mort,  l’any 1716,  pensem que malgrat se’l considerava  especialment curós en descriure els ponts de pedra i de fusta,  errava quan especifica que el camí de la Seu d’Urgell a Solsona passava per Ogern venint d’Oliana, “y pasando dos vezes la Riera Salada a vado llega a Queroll”, des d’on es dirigia cap a Solsona.

A més, quan l’any 1788 Francisco de Zamora va passar per Ogern va escriure que “hay puente de cuatro ojos hecho a expensas de Don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona”.

El “camarada” Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 25 juliol 1757 - mateix lloc, 1812), “alcalde del crimen”  (un dels títols que tenien els magistrats en aquell moment) a l'Audiència de Barcelona,  potser no sabia que l’ Anton Pongem i Alabau, va ser el baró d’Ogern des del dia 2 de març de l’any 1771 (per herència del seu pare, Joan Pongem) fins l’any 1793, en que va haver de subhastar tots els seus béns per a fer front al nombrosos deutes que tenia.  

Pensem, amb tots els respectes, que el mot adequat en llengua castellana hagués estat REHECHO, enlloc de HECHO. 

La família Pongem havia comprat la baronia d’Ogern l’any 1754 i la va conservar fins al 1793.

Després que una riuada s’emportés alguns arcs d’aquest pont, l’any 2016 se’n va inaugurar la reconstrucció.

 Catalunya, amb una sanitat sota mínims, comptava 14.378 defuncions en el moment de preparar aquesta crònica.

Les famílies de les víctimes no poden oblidar als  l’infames Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, que es ventaven públicament “les hemos destrozado el sistema sanitario”.  El sistema judicial del REINO DE ESPAÑA, encara no ha endegat cap acció per esbrinar aquells fets.

Que més cal que facin el REINO DE ESPAÑA?.  Recuperar els mals usos?;  Intestia, Eixorquia, Cugucia, Àrsia, Ferma d'espoli forçada, Remença personal, Farga de destret, Molí, Forn, Jova, Tragí...,  el Ius Maletractandi, dret aprovat per les Corts de Cervera del 1202 que facultava els senyors per maltractar, i empresonar i desposseir dels seus béns, continua practicant-se malgrat la Sentència Arbitral de Guadalupe , disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Que el bon Deu tingui pietat de Catalunya i els catalans.