Llegia que la Casa-taller Josep Thomas Bigas (Barcelona, 1852-Berna, 1910) va ser construïda
entre 1895 i 1898 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de
desembre de 1923) per encàrrec del seu parent, l'industrial Josep Thomas i
Bigas com a residència unifamiliar pròpia. Aquest fotogravador i impressor
tenia el seu establiment a la Gran Via i la prosperitat del seu negoci el portà
a construir una nova seu de majors dimensions al Carrer de Mallorca que fos, al
mateix temps, la seva residència habitual de la seva família. En aquest edifici
s'hi desenvolupà una de les més cèlebres impremtes d'Europa, treballant amb
tota classe de tècniques de reproducció d'imatges conegudes fins aleshores:
colografia, autotipia, litografia, cromotípia, fototípia, tricomia, etc.
Aquesta impremta produí targetes postals, llibres, revistes, cartells i cromos
fins a la dècada de 1940.
El pis principal va ser destinat a domicili dels propietaris, la família
Thomas, formada per Josep Thomas, la seva dona Mercè Corrons ( ens agradarà tenir
noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – no ens
agrada aquest mal costum masclista que imposaven
els “ocupants”, i que dissortadament a fet fortuna -) i els seus dos fills bessons Eudald i Josep.
L'any 1912 Eudald i Josep Thomas Corrons (Hereus de J. Thomas) contracten
l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940),
gendre de Domènech, per convertir aquest edifici unifamiliar en un immoble de
veïns per tal d'extreure rèdits a través d'un règim de lloguer. Aquesta
ampliació, feta amb l'autorització de Domènech i Montaner, respectà l'estil
inicial i va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes
de la façana. El coronament original de l'edifici va ser traslladat expressament
a la darrera planta.
L'any 1980 es van fer noves obres de restauració, a càrrec de l'arquitecte
Cristian Cirici i Alomar (Barcelona,
1941) , rebent el Premi Nacional de Restauració (1980).
Està clar que Barcelona és el paradigma de l’estultícia, la corrupció, i l’absoluta
manca de respecte al Patrimoni històric,
ens agrada poder dir però, que la Casa-taller Josep Thomas Bigas , és una de
les poques excepcions d’aquella regla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario