De la torre de guaita i bada de Can Maians llegia; adossada, i comunicada, a l'edifici, de
planta circular; formada per una planta baixa, tres pisos i un terrat. Les
quatre plantes estan cobertes amb voltes, i una escala de cargol comunica la
primera amb les dues superiors i el terrat, de manera que la planta baixa queda
independent, car, com tantes torres coetànies, l'accés s'hi feia pel pis.
A la part superior hi ha una renglera de permòdols que sustentaven una
corsera. La part baixa de la torre és atalussada.
Exteriorment es poden veure les poques obertures, espitlleres i finestres
que en té i que segueixen un esquema gòtic tardà: la llinda amb motllures i
lobulacions i els carreus dels brancals treballats.
El 1795 s'obrí una porta a la planta baixa, que es convertí en capella.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/oracio-sant-josep-protector-dels-malalts.html
Hi va haver un temps en el que segons la capacitat econòmica de les famílies,
en totes les cases es podia trobar un espai – de vegades molt petit, només per
posar-hi una imatge - , en el que es manifestava la fe de la família.
L’església catòlica del REINO DE ESPAÑA feia costat a la repressió contra
les minories, i aconseguia any rere any, fer augmentar el nombre d’agnòstics,
fins assolir passat el període més brutal de repressió del franquisme, que l’abandó
de la practica religiosa fos quasi
general. A dia d’avui, son poques les
cases on encara es poden trobar imatges religioses i/o capelles privades.
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22
d'agost de 1940) com a cardenal i
president de la Conferencia Episcopal, abraçava la causa del GLORIOSO
ALZAMIENTO NACIONAL, que qualificava de CRUZADA, i feia signar una carta que s’adreçava
als Bisbes d’arreu del mon recolzant als
sediciosos:
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/carta-collectiva-dels-bisbes-espanyols-1937-296417
l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana,
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 –
Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’advertia que fer-ho implicava posar
en risc l’existència mateixa en el futur de l’església:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
"Tú lo quisiste, fraile mostén; tú lo quisiste, tú te lo ten", o “Qui
sembra vents, recull tempestes”. El present és la conseqüència dels actes del passat.
Pare, perdona’ls, que no saben el que feien, ni el que fan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario