La lectura de : L’EXCURSIONISME A VIC EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX: EL CAS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE VIC I LA COLLA DE GURB
FRANCESC ROMA
CASANOVAS Fundació Universitària del Bages (Sant Martí de Centelles, Osona,
1963
XAVIER GINESTA
PORTET Universitat Autònoma de Barcelona
https://www.directorioexit.info/ficha5884
Em permetia
posar, si més no, posar cognoms a un parell de col·laboradors de Fons Estudi de la
Masia Catalana, els germans Lluís i Josep
Ylla Cassany, constructors & contractistes
Lluis Ylla Cassany
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1395/rec/7
Josep Ylla Cassany
https://santmiqueldelssants.cat/docs/el-nou-9-19-01-07.pdf
https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/fotografia_hist_rica_de_vic__i__1_
Feu-ho saber a l'email mdc@csuc.cat
Trobava també una
imatge l’Esperança
Que repetiria l’any
1924 ,l’ Antonio Gallardo i Garriga ( 1889-1943), li afegeixo la O, perquè ell,
com ja mateix, no podíem inscriure el nom al registre civil, que ho permetia
nomes en llengua castellana ( ells en deien i en diuen ESPAÑOL). La constitució, malgrat el TRIBUNAL EXTREM,
insisteix en castellà com a forma
correcta.
Home treballant
la terra davant l'Esperança, prop de Vic per la carretera de Gurb
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1395/rec/7
Existeix encara, l’havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/casa-de-la-vila-de-gurb-lesperanca.html
https://www.gurb.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/mas-lesperanca.html
https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesperanca
Hi havia hagut una capella advocada a la Marededéu de l’Esperança
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-la-mare-de-deu-de-lesperanca-gurb.html
Està clar QUE NO
AGRADA, i fins que MOLESTA, tota
referència - ni que sigui històrica – a la religió en els nostres dies, tant
clar, dissortadament, com que avui la ignorància en aquest àmbit, es valora com a mèrit
curricular.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Corria la brama que els fets tràgics de Barbate s’originaven per la discussió dels percentatges que s’havien de repartir ; els “ malfactors “ no volien renunciar a la seva part, amb l’argument que els costos, màquines, consumibles diversos, persones,..., experimentaven un augment constant que des de feia temps venien suportant; els “ corruptes “ al·legaven que ara calia repartir entre més i que aquesta reducció s’havia de compartir per totes les parts, el resultat tràgic, sembla que donava lloc a un nou pacte.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario