La primera informació que tenim notícia és l’article del pare Fidel Fita
Colomé S. J. (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835-Madrid, 13 de gener de
1918) datat el 31 de juliol de 1897 i publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia
de la Història.
En el mateix, ens refereix que Juan Rubio
de la Serna de Falces y Pelegero ( Vélez-Rubiom
Almería , 1834 – Barcelona, 1917), Abogado y arqueólogo, li acabava de facilitar un calc d’una
inscripció inèdita «recentment descoberta» a l’antiga església parroquial de
Sant Andreu de Llavaneres
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/sant-andreu-de-llavaneres-esglesia.html
https://dbe.rah.es/biografias/5298/juan-rubio-de-la-serna-de-falces-y-pelegero
http://www.scarqueologia.com/wp-content/uploads/2022/12/21-jcalay-jfclariana.pdf
No tornem a trobar cap notícia de la peça fins que apareix en una
fotografia de l’any 1912, realitzada per en Josep Salvany Blanch . És una
imatge de conjunt, en la que el pedestal apareix curosament exposat en posició
vertical en una de les capelles laterals de l’Església Vella.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/497/rec/5
Sobre el mateix es pot veure, emmarcat,
l’estudi publicat pel pare Fita i als peus la tapa que havia cobert el sarcòfag
L’any 1936, amb motiu del primer centenari de la benedicció del nou temple,
en mossèn Fortià Solà Moreta (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948) va
publicar una monografia històrica de la parròquia . Fa esment al que anomena «marbre
romà» i interessat per la peça es va dirigir a la família Rubio. Textualment la
família «no n’ha sabut donar referència».
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fortia-sola-i-moreta
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/03/martyrium-von-st-andrew-llavaneras-el.html
Esperem – per be de la cultura – que el marbre romà, no es perdés per a
tothom.
Sant Andreu de Llavaneres tenia 1129 veïns al cens de 1900, al cens de 1970
és més que doblaven, 2.575, i començava aleshores un creixement exponencial que
comportarà que es tanqui l’any 2023 amb 11.831
habitants de dret. Trobar un llavanerenc, nascut a Llavaneres, amb
pares, avis, besavis,.., nascuts també aquí, és un miracle.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario