miércoles, 30 de septiembre de 2026

IN MEMORIAM- SANT CRISTÒFOL/MENNA DE L’ESTELA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-de-lestela-cabanelles

Llegia de Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles). L’Empordà sobirà, que l’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó.

Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament.

En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella”.

Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes.

Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’edifici existent al final del segle XI.



https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Sant_Crist%C3%B2fol

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.


La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coiuncidint amb Sant Marti de Tours.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que sant Cristòfol / Menna  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE COLERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Colera havia estat a l'antiguitat un indret de masos dispersos. L'actual nucli urbà, disseny  atribuït a l'enginyer militar francès "Le Brun" es va urbanitzar de nova planta a partir de l'any 1770, després de la sol·licitud realitzada a Carles III pel pagès de Garriguella, Isidre Ferran Sangenís i els seus germans.

No hi ha gaires vestigis d'aquella primera ocupació.

El poble es va ubicar en un pla estret proper ala platja, entre la riera de Molinars i les primeres corbes de nivell, a prop de l’església romànica de Sant miquel de Colera.

L’estretor del pla va condicionar les possibilitats d'expansió de lapoblació

L'Ajuntament de Colera es troba al Carrer Labrun, 34. L'origen d'aquest nom de carrer de l'Alt Empordà es deu, molt probablement, a un error de transcripció històrica o fonètica del cognom del cèlebre enginyer militar francès Jean Le Brun (o Jehan Le Brun).


Jean Le Brun va tenir un paper clau en la cartografia militar i l'estudi de les zones frontereres del Pirineu durant els conflictes bèl·lics dels segles XVII i XVIII entre Espanya i França (com la Guerra dels Nou Anys o la Guerra de Successió).

Aquest enginyer va rebre l'encàrrec de dibuixar mapes estratègics i plànols del litoral de l'Alt Empordà, especialment dels passos fronterers i badies naturals com les de Portbou, Colera i Llançà, per preveure moviments de tropes o possibles fortificacions.

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SIURANA D’EMPORDÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys i panys que cerquem informació per confegir un inventari d’edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=siurana&page=1&pos=8

Llegia que l'any 1927  que l’Ajuntament  d e Siurana d’Empordà , acorda la compra d'una casa al carrer Pont, Can Jan Menut, per condicionar-la com a escola.

 L'edifici es trobava en estat ruïnós, i en les obres, que varen durar un any, hi va col·laborar tot el poble.

Finalment la nova escola s'inaugura el 14 de setembre de 1929, un edifici que va acollir les escoles de Siurana fins que es varen tancar.



Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

domingo, 27 de septiembre de 2026

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT FELIU L’AFRICÀ. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=2&pos=16

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’església de Calabuig, advocada a Sant Feliu, situada a la part més elevada del petit nucli urbà localitzat al nord-est de la població de Bàscara a la que pertany.



Església de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i bastida damunt les restes del castell de Calabuig.



La nau, amb la zona presbiteral integrada, és coberta amb volta apuntada i està separada per dos arcs torals bastits amb dovelles ben desbastades, que es recolzen als murs laterals. Als costats de l'altar principal hi ha dos arcs de mig punt adovellats, bastits a la segona meitat del segle XVI. El que està situat al nord presenta, a la dovella central, l'escut de la família Senesterra, senyors del castell, gravat en relleu. Al mur nord s'obre una capella de planta poligonal, coberta amb una volta molt rebaixada separada amb esvelts arcs torals i decorada amb llunetes. Una petita finestra circular amb vitralls il·lumina l'interior. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb una volta rebaixada amb llunetes. La pica beneitera de pedra situada als peus de la nau presenta l'any 1797 gravat i tot l'interior està arrebossat i emblanquinat. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular, bastida amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una petita rosassa. A l'extrem de migdia s'eleva la torre quadrada del campanar, amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior i la coberta plana. L'extrem nord de la façana presenta un acabament esglaonat a la part superior i un gran contrafort de reforç a l'inferior. Al sud hi ha dos petits contraforts que reforcen el basament. Aquesta part del temple està arrebossat.

Les restes de l'antic castell es troben integrades al mur sud de la nau de l'església. S'observen diverses espitlleres a dos nivells, bastides amb carreus desbastats i actualment tapiades, i un dels portals del castell també cegat, d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest del mur. Al mig del parament hi ha una altra rosassa i a l'extrem est, dues finestres rectangulars a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes en posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus desbastats disposats en filades, que corresponen al castell. La resta del parament és bastit amb pedra sense treballar disposada irregularment.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que Sant Feliu l'Africà elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !

sábado, 26 de septiembre de 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTELA, MAL DITA SANTA MARIA PER L’ESGLÉSIA NAZIONAL CATÒLICA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=1&pos=1

Edifici tardo-romànic d'influència cistercenca d'una sola nau i capçalera carrada sense absis destacat. La volta de la nau és apuntada i seguida, trets característics de les esglésies del final del romànic (s. XVII-XVIII). Tot l’interior fou emblanquinat i pintat al segle XIX. Al retaule, de guix, hi ha la data 1848. A la banda sud del temple, al costat de la porta, hi ha una làpida gòtica.

La façana, a migdia, presenta porta de tres arcs de mig punt en degradació (senzills i sense decoració) llinda i timpà. L'actual campanar de planta quadrada amb arcs apuntats i coberta apiramidada (S. XVII-XVIII) va substituir-ne un de romànic de cadireta. Les façanes de l’església presenten carreus de pedra sorrenca, ben tallats, que s’afileren regularment.




 https://www.facebook.com/photo/?fbid=1648608563941701&set=pcb.1648608680608356

Molt a prop hi ha un mas abandonat amb restes de la cel·la monàstica de St. Cristòfol (del s. XIV-XV, sobre restes del segle  XI)

L’església de  l’Assumpció de la Marededéu de l’Estela -   mal dita Santa Maria per l’església hereta ica del REINO DE ESPAÑA, que nega validesa al Concili d’Efes de l’any 431, i que enyora portar sota pal·li al sàtrapa -   passà a dependre del priorat de Lledó l’any 1270.

Construcció del segle XIII amb afegits posteriors, com ara el campanar que data del segles  XVII-XVIII.

Aquesta església ha estat abandonada durant molts anys i s’hi havia tancat bestiar.

L’any 1978 el Grup d’Art i Treball de l’Alt Empordà hi dedicà unes jornades de neteja de l’interior i desbrossament de l’exterior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededeu  elevi a l’Altíssim la pregària dels cabanellencs  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 


lunes, 21 de septiembre de 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL DEL TACÓ. VILANOVA I LA GELTRÚ.

 

No em sorprèn, m’indigna , el que algú definia com   dictadura del "turisme de postal"  que menysté el patrimoni religiós o no, que s’aixecava en el període de la dictadura franquista.

Cercava dades i imatges de l’església de Sant Pere Apòstol al barri del Tacó, a la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú.



 Aquest barri, forjat amb l’esforç de tants i tants migrants que van venir a guanyar-se el pa a mitjans del segle XX, va tenir la seva primera "església , exactament a la casa número 22 de la barriada on es guardava l’autèntic tresor espiritual del veïnat: una imatge de la Mare de Déu de la Fuensanta, portada l'any 1950 amb immensa devoció per una família d’origen murcià.

L’any 1968, l’Ajuntament cedia els terrenys al carrer de València, i l’esforç tossut de la comunitat aconseguia que, finalment, el febrer de 1979 s’inaugurés el temple actual sota l’advocació de Sant Pere Apòstol.

Quan t’orientes davant de la seva façana, l’edifici et rep amb un joc geomètric singular on el formigó s'eleva buscant el cel de la costa, en una línia neta d'estil funcional.

No trobava imatges del l'interior,  on lluny de la fredor de les estructures industrials, s'hi respira una  atmosfera de pau,  , on l'altar major i les parets nues de maó cedeixen el protagonisme a la llum i a la imatge de la Fuensanta, avui ja entronitzada i esdevinguda un bell símbol d'arrelament, germanor cultural i acollida històrica

No hem pogut trobar el nom l’arquitecte d'aquest projecte postconciliar, per la qual cosa demanem des d'aquí la col·laboració dels lectors. Agrairem qualsevol informacions a l’email castellardiari@gmail. com

Vilanova i la Geltrú,  Catalunya , i àdhuc la mateixa  església catòlica, massa sovint gens curosa d’aquests detalls,  us ho agrairan.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i per descomptat imatges del interior i de la imatge de la Marededéu de la Fuensanta, que es venera també al Castell de Subirats.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME L’ ANTIC CONVENT I ESCOLA DE LES CARMELITES DE LA CARITAT DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-pascual-baguer

En va ser l’autor el Pere Pascual i Baguer (Sant Feliu de Guíxols, 1848 – 20 de setembre de 1926) va ser un prolífic i destacat mestre d'obres i urbanista català, figura clau en la transformació arquitectònica i el desenvolupament de l'estil modernista i eclèctic a la seva ciutat natal. Durant sis dècades de trajectòria professional, va projectar prop de 600 edificis de tota mena

Es va titular com a mestre d'obres a Barcelona l'any 1868, quan només tenia 20 anys. Poc després, entre 1868 i 1870, va exercir com a mestre d'obres municipal de Sant Feliu de Guíxols, població on desenvoluparia la immensa majoria de la seva producció

 La capella de la Marededéu del Carme, on es traslladava l’estàtua de sant Jordi del Treumal,  s'ha restaurat per fer les funcions de sala d'actes i espai cultural annex al centre.


l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha impulsat una ambiciosa reforma estructural per convertir l'antic convent en el nou Centre Cultural del Vi i la Gastronomia

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu , sant Jordi, i tot l'estol celestial,  elevis a l'Altíssim, la pregària dels calongins , vilobinencs, els catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


sábado, 19 de septiembre de 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CA LA GUIDÓ, ADVOCADA A SANTA TERESA DE JESÚS. BLANES. LA SELVA.

  La parròquia va quedar erigida canònicament de manera oficial l'1 de juny de 1976. Recentment, l'any 2026, la comunitat ha commemorat el seu 50è aniversari amb una missa especial presidida pel bisbe de Girona, Octavi Vilà i Mayo -  Cistercenc - . (Tarragona, 11 de desembre de 1961 )

El naixement d'aquest nucli religiós i social va anar lligat directament a l'arribada massiva de treballadors per a la històrica fàbrica tèxtil SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales). El creixement de la població obrera va fer necessari dotar el barri de serveis i espais comunitari




El Patronat de la Santa Creu va tenir un paper clau en el desenvolupament urbà de Blanes, ja que va ser el principal impulsor de la construcció dels blocs de pisos de protecció oficial del barri de Ca la Guidó (popularment coneguts a la localitat com "els pisos del Bisbat"). L'estudi d'Arcadi Pla Masmiquel (Gerona, 1945) va ser l'encarregat de conceptualitzar diversos dels projectes d'habitatge col·lectiu i protecció social d'aquesta fundació durant aquelles dècades.

Un dels detalls més singulars de la seva història és que el nom de la parròquia es va escollir per votació popular entre els mateixos veïns del barri, qui van decidir finalment dedicar-la a Santa Teresa de Jesús.

Des de la seva inauguració, l'església ha mantingut una identitat senzilla, humil i molt arrelada a les reivindicacions veïnals i obreres de la zona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-santa-teresa-parroquia-de-santa.html

https://www.inh.cat/articles/Una-llegenda-catalana-sobre-Santa-Teresa

Que Santa Teresa elevi a l’Altíssim la pregària dels blanencs i dels catalans,  Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


SANT MARTÍ DE TOURS DE VILA-SECA, TESTIMONI DE L’ABANDÒ ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE DE MÓN RURAL A CATALUNYA. NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 

Proposta breu de treball: “Oratoris i capelles de masia al Solsonès: patrimoni invisible, protecció pendent”

Quines masies tenien (o tenen) oratoris/capel·les i quina n’és la distribució territorial?

Quines advocacions hi havia i quin paper jugaven en la vida familiar i parroquial?

Com estan (o no) protegits per la legislació de patrimoni (BCIL, inventaris, catàlegs municipals)?

Quines polítiques culturals i religioses hi incideixen (bisbat, consell comarcal, ajuntaments, Generalitat)?

Que caldria  fer :

Revisió documental: arxius parroquials, bisbats, arxius comarcals, catàlegs de patrimoni, plans directors, premsa local.

Treball de camp: visita a masies (amb permís), fotografia, fitxes descriptives (estat, elements litúrgics, inscripcions).

Entrevistes: hereus, veïns, rectors, tècnics de patrimoni i cultura.

Anàlisi jurídica: aplicació de la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català i instruments (BCIL, PEIN, catàlegs urbanístics).

Anàlisi de polítiques: pressupostos, línies de subvenció, rols del Consell Comarcal, bisbat de Solsona i Generalitat.

Que s’aconseguiria ?

Mapa comarcal d’oratoris/capelles de masia (amb estat i grau de protecció).

Proposta de mesures: inventari específic, criteris de protecció, línies d’ajut i integració en rutes de patrimoni.

S’ s’escau, articles acadèmics o llibres (història + dret + política cultural).

https://www.regio7.cat/solsones/2014/01/21/naves-retorna-l-esplendor-l-50516946.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-vila-seca-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/

https://elromanic.wordpress.com/2016/03/22/naves-sant-marti-de-vila-seca/?fbclid=IwY2xjawUbLQ1wZG9mBWV4dG4DYWVtAjEwAGJyaWQRMXpPWXBPNGRCdjEzRXVqZ1ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeuulhcLP-qvXsJxF1C8S2H0OEtlpen4IbNQMnRf5sN-rz9t16--P8ud4huHs_aem_iw8jRPKvSFhcV8xJpBGnNA

L'Associació Cultural Vall de Lord i l'Ajuntament de Navès han rehabilitat l'ermita de Sant Martí de Vila-seca, ubicada a la zona de la parròquia de la Selva (Navès).

 Les obres, sufragades en bona mesura gràcies a un ajut del departament de Cultura, han consistit a estabilitzar l'edifici per evitar-ne l'esfondrament.

L'alcalde de Navès, Josep Maria Casafont Auge, va explicar a aquest diari que la part exterior de l'ermita romànica es trobava parcialment enrunada i "perillava que acabés de caure i ja fos irrecuperable".

D'aquesta manera, l'entitat que vetlla pel patrimoni de la vall de Lord i el consistori navessenc van impulsar la rehabilitació de l'edifici, actuació que ha tingut un cost aproximat d'uns 5.000 euros, segons va explicar el mateix Casafont.





 El propietari també hi va col·laborar amb la mà d'obra i la suma d'esforços ha fet possible estabilitzar l'edifici.

Que sant Martí de Tours elevi la pregària dels navesencs i catalans a l'Altissím, Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


miércoles, 16 de septiembre de 2026

ORBAJENA DEL CASTILLO. VALLE DE SEDANO.BURGOS

 

Orbaneja del Castillo, declarada conjunto Histórico Artístico en 1931, fue en su día cobijo de los mozárabes y judíos, se encuentra enclavada en el Parque Natural de las Hoces del Alto Ebro y Rudrón.

La espectacular cascada que brota de la Cueva del Agua, en la base del circo rocoso que protege el conjunto urbano. La cascada atraviesa el caserío de piedra de la villa que cuelga de las terrazas de toba, precipitándose en rápidos y cascadas hacia el curso del Ebro y dando lugar a una serie de pozas de un extraordinario azul turquesa. 



El pueblo, que queda así dividido en dos barrios, Villa y Puebla, constituye uno de los conjuntos de arquitectura popular mejor conservados, con apiñadas casas de evidente traza montañesa cuyas elegantes solanas de madera parecen colgar del aire. El uso de la toba, piedra caliza muy porosa abundante en la zona, es otra de las características de estas construcciones.

Me venía a la cabeza el dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de enero de 1870-París, 16 de marzo de 1930) y el “siniestro “ Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938). 



El pueblo merece una visita.





Elevaba mi pregaria al Altísimo por mediación de la virgen maría, a la que el Concilio de Trento reconoció el tratamamiento de MADRE DE DIOS, y  que con la advocación de la Asunción  preside el templo parroquial, Señor, líbranos  de todo mal, amén !!

Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion

IGLESIA PARROQUIAL DE SAN FELICES DEL RUDRÓN, DEDICADA AL APOSTÓL SANT PEDRO. BURGOS

 

https://destinoburgos.com/pois/1148/visita-la-iglesia-de-san-pedro-apostol-en-san-felices-del-rudron-de-tubilla-del-agua

Tenía ocasión de acceder a la iglesia parroquial de san Felices del Rudrón, dedicada al apóstol san Pedro



https://www.foro-ciudad.com/burgos/tubilla-del-agua/habitantes.html


Beatus ille en San Felices del Rudrón

 

Dichoso quien, alejado del ruido,

vuelve a San Felices, junto al río,

y halla en su valle, en piedra y en vacío,

un tiempo más sereno y más medido.

 

No le despierta el móvil enfadado,

ni el tráfico feroz de la ciudad,

sino el gallo, el viento, la verdad

del Rudrón, entre álamos, cantado.


Dichoso quien no adula a los señores

 ni mendiga favores en la corte,

y evita las intrigas y los errores

que el mundo urbano en su interior soporta.

 

Se sienta al sol, en plaza o en umbría,

y vive en paz su corta, clara día.

 

Conoce el nombre de cada sendero,

de Covanera al páramo de Lora,

sabe que Nápoles no es la que ignora

quien vive aquí, sino un barrio entero.

 

La historia late en muros y en la gente:

Crisantos, Marcelino, José, Andrés;

y el precio de la guerra, que aún se siente,

no se olvida en las voces ni en los pies.

 

La iglesia ojival guarda en su interior

la pila románica, la vieja luz,

y enseña que lo eterno es el amor

que se cultiva en pequeño, en la cruz

 

de lo sencillo: el río, el pan, la voz,

la piedra, el cielo, el tiempo, Dios.

 

Dichoso quien, cual Ulises, tras la guerra,

regresa a los suyos con razón,

y elige este rincón de la tierra

para vivir su última estación.

 

En San Felices del Rudrón, se encierra

la vida que da paz al corazón.