Àngels, dimonis, humans,….

De com Deu feu l’home se’n parla Gènesis, i de la conducta estúpida que ens condemnarà a explotar-nos els uns als altres també.

Dels àngels, de quan i com els va fer el Creador, no en sabem gaire cosa; sembla que la seva perfecta felicitat es fonamenta en l’acompliment de la voluntat de Déu. Per això, quan un petit grup adopta les costums – males costums – dels humans; discrepar, desobeir, fins imaginen que increpar en algun moment a l’Esser Suprem; el càstig – com ho havíem fet als humans- és l’expulsió del Paradís.

Hi ha entre ambdós ‘ categories’ humans i àngels – bon si dolents - , una diferencia gens subtil; nosaltres ‘podem fer la nostra voluntat’ i no certament la del Creador, tenim però un limitació temporal obvia, SOM MORTALS. Tant els àngels bons [ en endavant només àngels ] , com els àngels dolents [ en endavant dimonis ], SON IMMORTALS.

Humans i dimonis compartim a banda d’una evident estultícia, els patiments inherents al que anomenen ‘llibertat’, que és únicament la submissió a les lleis físiques. Patim pel que ens pot succeir, pel que ens succeeix, i pel que ens ha succeït. La qüestió és patir.

Els àngels viuen feliços, Déu proveirà !.

Per als que creiem en la vida eterna – creure que hi han àngels i dimonis ja ho pressuposa – ens evoca un Cel sense patiments ni angoixes, sense dolor, sense ansietat; els humans quan assolirem la categoria d’ àngels, assumirem també que Déu proveirà, i deixarem de sofrir.

Els que contràriament s’entesten en fer entrar el clau perla cabota; esdevindran dimonis, i continuaran eternament en aquesta espiral - diabòlica si m’ho permeteu dir - , de l’acció/reacció.

Costa – en un món de dimonis – mantenir aquella fe senzilla que es recull a Lc 12,22-31)

No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.

Els àngels ens conviden a confiar. Els dimonis ben al contrari, anuncien reduccions de personal, retallades de sous i de drets, i malvestats sense fi.

Curiosament, ara com abans i com sempre, els humans segueixen als dimonis amb els ulls clucs.