Zaqueu de Jericó

En l'evangeli de Lluc 19,1 se'ns explica que Zaqueu, home de petita estatura, però d'una excepcional intel·ligència, era el cap dels cobradors d'impostos de la ciutat fronterera de Jericó, la ciutat que segons el llibre de Josuè, juntament amb tot el que contenia havia de ser consagrada a l'extermini com ofrena al Senyor; com sempre algú va considerar que li farien a ell més profit els tresors, en aquest cas el nom del sacríleg és Acan, , i va fer aixecar les ires del Senyor. Els mateixos israelites el van matar a pedregades. Malgrat això vuit segles desprès dels fets esmentats, Jericó torna a estar dempeus.

Se'ns explica que Zaqueu per tal de veure a Jesús puja dalt d'un sicòmor , aquesta mena d'arbres de la família de les moràcies, acostumen a tenir entre 10 i 15 metres d'alçària, tenen la capçada arrodonida, fulles ovades, rugoses i glauques, tenen flors de colors verdosos, i fan fruits comestibles. Jericó és la ciutat més baixa del món, 250 metres sota el nivell del mar, en un paratge d'oasi, de vegetació quasi tropical. Jesús en arribar a l'indret on estava l'arbre, alçà els ulls i li digué :

Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

Al llarg dels llibres de la Bíblia, trobem repetida fins a la nàusea la condició de pecadors dels qui cobraven impostos, estar amb ells feia esdevenir "impurs" als jueus. És una constant històrica la presència de jueus des de la diàspora en tots els organismes de recaptació d'impostos i gestió de diners, això dissortadament continua sent cert al dia d'avui, en que la correlació entre l'existència d'immenses fortunes, i extenses zones i poblacions famèliques arreu del món, esta acreditada per a tothom.

Zaqueu dotat d'una extraordinari agilitat, va baixar del sicòmor i va fer-ho disposar tot per a rebre adequadament a Jesús a casa seva. Ens diu la Bilibia que molta gent "justa" murmurava contra Jesús; ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador !

No hi ha referència al servei i les menges que Jesús i els seus deixebles, van poder gaudir a la taula de Zaqueu, però atès el fet que aleshores més que ara, Jericó és un oasi, que el moviment comercial entre Judea i Perea era molt important - quantitativa i qualitativament - , i que en la seva condició de Cap dels cobradors d'impostos Zaqueu era un home ric, hem d'estimar que foren obsequiats amb un veritable festí.

A les acaballes del menjar, Zaqueu, dret davant del Senyor li digué :

Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

L'admissió de l'exigència injusta " més diners del compte ", és pròpia no únicament del sistema fiscal jueu, sinó clarament de qualsevol maquinaria fiscal ; per això en el nostre sistema, trobem els anomenats Tribunals Econòmic-Administratius , que no son malgrat el nom, veritables Tribunals, sinó Organismes de la pròpia Hisenda per evitar el col·lapse dels Tribunals Contenciosos Ordinaris. Hisenda sap del rigor extrem vers els més pobres, que sovint practiquen el seus empleats. L'activitat de recaptació d'impostos des de l'antigor ha estat sempre sota sospita, i els qui treballen en aquesta tasca, han sofert, sofreixen i sofriran el buit social. Hi ha una percepció general, quan al fet que Hisenda te i fa servir diferents jocs de mesura.

Jesús, complagut exclama :

Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; el Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

El text més enllà d'aportar alguns elements addicionals - de sentit comú, més que estrictament històrics - ens planteja a nivell personal força preguntes :

Quantes vegades, heu sentit el crit del Senyor ?; avui m'haig d'hostatjar a casa teva

Qui com Zaqueu, contestarà de la forma adequada ? ; Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

Només un petit grup, ha pogut sentir l'exclamació de Jesús ; Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; el Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

El text evangèlic és una autèntica delícia ; Zaqueu és petit d'estatura, però reacciona davant del missatge de Jesús de forma ràpida, radical i enèrgica. Ja sabem que per a la saviesa popular al pot petit hi ha la bona confitura; com sabem també que s'ha de jutjar a les persones pels seus fets, i no pas per la seva imatge o les seves paraules.

Sabem també que dels "justos oficials" no s'ha d'esperar res fora de les frases tòpiques i tronades de sempre : ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador !

L'evangeli, la bona nova, té una vigència i una actualitat , que ens planteja als homes d'avui, les mateixes preguntes, d'ahir i de sempre, i que com ahir i com sempre, tenen només una resposta.

Zaqueu, el Cap dels cobradors d'impostos de Jericó, l'home de petita estatura, ens fa sentir la seu veu, des de l'inici de l'època cristiana.

Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !