L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya, sense campana.
Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.
L’any 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
Segons dades de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
La ‘nova’ església parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, que s’alçava entre els anys 1629-39, va fer que la santa Creu anés veient cada cop més reduïda la seva importància.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, fou profanada i quedà sense culte. El temps i l’abandó l’han convertir en un edifici que amenaça ruïna.
El màxim de població al terme extens d’Oló es donava en el cens de 1857 amb 1.320 habitants, que eren només 1.094 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja ), i 1.089 a en el cens posterior al segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ), i 1.060 habitants al tancament de l’any 2013, a la plana de Sant Joan D’Oló s’estima que hi viu al voltant d’un 5 % de la població.
Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d , defensa un possible origen àrab, del prefix ‘ al’, ( superior , de dalt ) , en que s’afegiria el sufix augmentatiu llatí – one - altres però defensen que procedeix potser del llatí ‘Aulōne’ , derivat del nom personal Aulus.
Oló, tant Santa Maria, com Sant Joan, s’alçaren per damunt de l’esvoranc terrorífic del barranc, comparable únicament amb el que dins del mateix terme provocava la riera Gavarresa.
En tot cas amics lectors, us deixem el ‘dret a decidir’ , perquè tots, nosaltres i vosaltres, som de ‘casa bona’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario