L'edifici ha sofert al llarg de la seva història diverses obres i modificacions per tal d'adaptar-se als requeriments personals dels seus habitants, així com a les exigències del seu paper de centre de control i explotació agrícola.
L'estructura de l'edifici és encara l'originària. Composta a base de gruixuts murs de maçoneria que subdivideixen la planta, carent, com és habitual en aquest tipus de construcció, d'una regularitat clara o d'eixos de simetria ben definits.
Les darreres intervencions corresponen ja al segle XX, quan l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia (1853-1939) en els primers anys del segle, va ampliar la casa pel seu costat esquerre, on hi va edificar la galeria de la primera planta, situada sobre el cup de vi i el celler.
Tenim una imatge feta per Josep Maria Jujol i Gibert, de com era la casa abans de la reforma, ens agradarà rebre una fotografia ( ja existia en aquells dies ) a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquella casa.
Pere Negre i Jover, advocat de Barcelona, però fill de Sant Joan Despí, on tenia importants propietats, fou un dels pocs intel•lectuals entusiastes de l'obra i del decorativisme exuberant i revolucionari de Josep Maria Jujol i Gibert ( Tarragona , 16 setembre de 1879 - Barcelona , 1 maig de 1949 Jujol .
L’any 1914, a instàncies del propietari, Jujol, donat més per al dibuix i per al detall que qualsevol dels altres arquitectes modernistes, li presentà un projecte de reforma de la seva casa, que s'estengué des del 1915 fins al 1926 Les obres consistiren bàsicament en la restauració de les façanes i la decoració de l'interior de la casa, on Jujol emprà tot el seu carregament pictòric i omplí sostres i parets de decoració vegetal La façana principal esdevingué un retaule dedicat a la Mare de Déu, la imatge de la qual fou gravada en el vidre central de la tribuna, mentre que al nivell de les golfes hom pot llegir "Ave Gratia Plena Dominus Tecum" Jujol construí també una paret per tal de tancar la finca, en la qual utilitzà solament maons formant envans rematats per pilars i coronats amb una petita línia sinuosa de maons.
L'any 1920 es realitzà l'oratori, cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, que no va ser acabat fins al 1926, demanava al . Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) l’advocació que tenia.
També havia projectat Jujol una ampliació de la casa per la banda del darrera amb una escala de cargol que sortís més amunt dels teulats i que culminés en un mirador rodó, amb vidriera, cobert amb un penell amb el símbol de la Redempció.
En aquesta casa es conserven restes de lletres modernistes de Jujol que fou el millor dibuixant de lletres de tot el modernisme i que fou el col•laborador de Gaudí en els aspectes més pictòrics i escultòrics de la seva obra, com l'apalacat de ceràmica de la casa Batlló, els plafons del banc del Parc Güell, la pintura inferior i baranes dels balcons de la Pedrera, entre d'altres.
L'any 1982 els arquitectes Gabriel Robert, Antoni Navarro i Xavier Güell redacten un projecte de restauració i es duen a terme les obres de consolidació de l'estructura de l'edifici. L'ampliació de les golfes i l'adequació de la planta baixa per a sala d'exposicions i sala d'actes. Les tres façanes també foren objecte d'una acurada restauració. Durant l'any 91 i 92 l'arquitecte Francesc Xavier Asarta restaura de nou les façanes, les plantes, pis i golfes, incloent-hi totes les pintures de l'escala i la capella, així com d'altres de menys rellevància. Aquesta darrera intervenció inclou un ascensor que uneix les plantes. Tota la casa guarda una perfecta unitat estilística
Sant Joan Despí no disposa d’un Catàleg de patrimoni en línia, és obvi, que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, ens cal – una vegada i altra, sense defallir – reclamar l’ajuda dels ciutadans en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario