SANT MIQUEL DE LES PLANES. SANT MATEU DE BAGES.

En qüestió d’estalvis ja fa temps que al REINO DE ESPAÑA s’han cruspit les estovalles; com a GRAN mesura de racionalització econòmica, es proposava ja al segle XVIII, la concentració de Municipis, qüestió que es plantejarà de nou al segle XIX, al segle XX i al segle XXI. Us deixo una reflexió interessant, a la major part dels petits municipis els Alcaldes/ses i Regidors/es no tenen cap retribució – ni la d’assistència a plens – mentre Manuel Bustos Garrido , alcalde de Sabadell , imputat avui per presumpta corrupció , tenia una retribució total de 112.312,24 €

La reducció i/o concentració de municipis garanteix un rosari de pèrdues, en qüestions sensibles com la sanitat , l’educació, ... , també però – en la línia de españolizar – implica la dissolució de la memòria històrica.

M’explicaven ‘ com un mèrit’ que terme de Sant Mateu, amb 102,93 km² és el més gran de Catalunya, corregia al meu interlocutor, és certament el MÉS GRAN , NOMES però , de la comarca del Bages; sense voler ser exhaustiu – tot i que fora interessant tenir aquesta dada – us faig una breu llista :

Tremp al Pallars Jussà , és dissortada campiona d’aquest rànquing , ja que té 302,82 km²

Tivissa, a la Ribera d’Ebre en té 209,4 km²

Alins de Vallferrera al Pallars sobirà té 183,19 km²


Navès, al Solsonès en té 145,3 km ²


Lladurs, també al Solsonès 128 km²

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la petita ermita de l’Arcàngel Sant Miquel de les Planes, celestial protector contra el maligne, i advocació mot freqüent prop dels camins.

D'estructura regular amb dos cossos (nau i absis), l’edifici està reforçat per uns tirants que n’eviten l'esfondrament de la volta.

S'aprecia un portal d'arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt, que per la minsa alçada obliga a entrar encongit.

Construïda amb carreus molt ben tallats, les dovelles originàries romàniques, no encaixen del tot bé , com a conseqüència tant dels treballs de restauració, com del fet evident d’haver sofert moviments.

Del romànic primitiu conserva la part de l'absis (planta rectangular) i del presbiteri.

Al centre de l'absis, hi ha una capelleta amb la imatge de l'arcàngel.

Als peus de la nau hi ha una obertura estreta, en forma d'espitllera, per on rep llum la capella.

Sant Miquel ha perdut – de moment – en aquesta batalla contra el ‘maligne’, esperem que ben aviat, Catalunya torni a girar els ulls sobre ella mateixa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com