martes, 25 de febrero de 2014

SANTUARI DE LA MAREDEDÉÚ DE SOBREROCA, MAL DITA SANTA MARIA D'ELENA, SANT ANIOL DE FINESTRES, LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalías , publicava una fotografia d’aquest santuari  marià, conegut també amb el nom de Santa Maria de Sobreroca, - recordeu que l'església herètica del REINO DE ESPAÑA  es passa pel forro dels pantalons el Concili d'Efes- , és un edifici  d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors.

Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant. La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada.


El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dóna llum a l'interior.

Fins l'any 1936 s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres d'alçada, la verge entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.

Les primeres notícies històriques de Santa Maria d'Elena es remunten al testament fet l'any 1212 per Arnau del Torn, el qual llega 5 sous a "Sancte Marie de Suprarrocha". L'any 1391 serà esmentat en el testament d'Hug, baró de Santa Pau com a "Santa Maria o capella de Sobreroca"

Situat al puig d'Elena (565 m), a l’oest de Sant Andreu, el santuari de Santa Maria pertany a la mateixa parròquia de Sant Andreu de la Barroca. S'hi arriba per un trencant que trobem a mig camí de Sant Andreu.

Se sap que, a finals del segle XIX hi havia viscut un ermità, segurament a les estructures avui en runes que hi ha al costat de l'església.

L'ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d'Elena, és un edifici romànic del segle XIII Consta d'una sola nau, senzilla, un absis semicircular, malmès pels terratrèmols del segle XV, un campanar d'espadanya i un porxo. De l'edifici romànic original en resten bona part de l'absis i alguns vestigis de les parets. El teulat és de teula àrab a dues vessants. De la façana romànica hi destaquen la porta, adovellada de mig punt, (amb seients interiors a banda i banda) que es clou amb campanar d’espadanya de doble obertura. Veritablement és una construcció discreta i actualment és la que es troba més cuidada.

A l'interior, i rere l'altar, al presbiteri, es mostra la imatge de la Mare de Déu, emmarcada per unes pintures murals dibuixades i pintades originalment per mossèn J. Pujolàs ( ens agradarà rebre a l’emal coneixercatalunya@gmail.com dades del lloc i data de naixements i traspàs d’aquest prevere ) l'any 1946. Amb el pas dels anys, les pintures eren malmeses, així que, voluntaris i amics del Santuari, la referen (que no restauraren) i repintaren de nou al 2011



http://www.llemena.com/content/les-tres-ermites-de-la-barroca-sant-andreu-sta-elena-i-sant-roc

La devoció a la Verge de Lena és per a la protecció dels habitants de Sobre Roca i de totes les Valls que l'envolten. S'hi celebra l'aplec la segona Pasqua o Pentecosta.

http://www.llemena.com/content/les-tres-ermites-de-la-barroca-sant-andreu-sta-elena-i-sant-roc

Algunes fonts - erròniament - el situen al terme d’Amer

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


No hay comentarios:

Publicar un comentario