ESCOLA DE LA COMPANYIA FERROVIÀRIA MZA A MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Companyia ferroviària Madrid-Zaragoza-Alicante MZA, va ser una història d’èxit que acabarà amb la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Frnaco, contra el govern LEGÍTIM de la II República; la seva cronologia comença el 31 de desembre de 1856, quan el malagueny José de Salamanca y Mayol (marquès de Salamanca) (Màlaga, 23 de maig de 1811 – Carabanchel Bajo, Madrid, 21 de gener de 1883), va adquirir, per a la seva companyia Madrid-Albacete-Alacant, la línia Madrid-Saragossa, creant-se la nova societat de Madrid a Saragossa i a Alacant(MSA) que va arribar a ser la primera gran companyia ferroviària de l'Estat Espanyol en expandir-se cap a València, Andalusia i Extremadura, afavorida per la família Rothschild, la societat de crèdit francesa Gran Central i el Marquès de Salamanca.

L'1 de gener de 1898 es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França creant així una de les xarxes ferroviàries més grans de l'estat Espanyol.

Des del 1908 fins al 1934 va estar dirigida per Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941)

L'1 de juliol de 1941 va ser nacionalitzada pel govern franquista i la seva xarxa va ser integrada a la nova empresa pública RENFE.

Llegia a : http://www.docutren.com/HistoriaFerroviaria/Gijon2003/pdf/ta4.pdf , enllaç que em feia arribar l’ Andreu Garcia Martinez ; Escuela de Maçanet-Massanas : se trata de un edificio de pequeñas dimensiones con un solo cuerpo, en el que destaca una cubierta a dos aguas rematadas con una acanaladura ornamental que cuelga del tejado.

M’envia un altre enllaç el que es poden veure tota mena d’edificis, des del estrictament relacionats amb l’activitat ferroviària, als de vivendes pels treballadors i/o femi-les, esglésies i escoles : http://infodigital.opandalucia.es/bvial/handle/10326/764, l’obsessió per tancar escoles, i posar tota mena d’impediments a l’educació de les classes econòmicament més desfavorides , es farà palesa en el segon feixisme ( dictadura de Franco ), i en els moments en que el govern d’aquesta ‘democraciola’ està en mans de forces politiques afins a aquells postulats.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.