IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NOIS DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar imatges i dades de la que fou l'Escola per a Nois i ara és la Biblioteca Popular de Caldes de Malavella, al núm. 12 del carrer de la Llibertat.

L'any 1918 el patrici Narcís Pla i Deniel (advocat, Barcelona, 1867-1934) va finançar les obres d’aquest edifici noucentista projectat per l'arquitecte gironí Isidre Bosch i Bataller (Vilana, 1875 - Girona, 1960) que s’enllestia l’any 1920.

L'any 1992 va se habilitat com a biblioteca pública, dedicada a Francesc Ferrer Guàrdia.

Narcís Pla i Deniel va ser diputat per la província de Girona (1920/23) i va costejar també les obres de restauració de la Casa Consistorial de Caldes.

A Caldes tenien la casa familiar a la Plaça sant Esteve.

Actualment Caldes l'honora amb el nom d'un dels carres del centre.

La descripció de patrimoni Gencat ens explica que l’edifici està situat al nucli urbà, just al costat de la casa de la Vila.

És de planta rectangular amb cos principal i cos posterior més llarg. Està compost per soterrani, planta baixa i un altell (on s'hi ubica l'arxiu municipal). Té una paret mitgera i tres façanes. Teulat a quatre vessants en el cos principal i en el posterior a dos vessants (perpendicular al pla de façana).

A la façana que dóna al carrer de la llibertat hi ha una porta llindada i a sobre una finestra rectangular apaisada. A l'esquerra de la porta una obertura senzilla i al costat dret, quatre obertures dobles (totes elles llindades). Els cossos laterals estan completats per una cadena de pedra contenint una finestra rectangular allindada i àmpit idèntiques a les del cos central. La façana lateral que dóna al jardí interior té una porxada a quatre llums de maó vis. Sòcol de pedra amb motllura afaixada.

Hi ha dos escuts a la façana principal i a la façana lateral dreta.

Ens agradarà també, rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’escola de Noies.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...