Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi amb l’€ és igual a 0.
Retratava el runam esfereïdor de Santa Maria de Montargull, edifici datat al segle XVI, i que si em creure les cròniques no va patir cap violència extrema, com si ho van fer molts veïns, desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM de la II República.
En acabar el segle XIX la parròquia de Montargull estava integrada a l'arxiprestat d'Artesa de Segre, que estava adscrit a la diòcesi de Lleida. El capellà rebia 800 rals.
Durant el segle XX la parròquia de Santa Maria de Montargull quedaria, juntament amb l'arxiprestat d'Artesa de Segre, sota la jurisdicció de la Seu d'Urgell.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , es van fer caure les campanes de l'església de Santa Maria arrossegant-les amb cordes fins a la carretera. Un cop acabada el conflicte bèl•lic ,.per substituir les campanes antigues, es va fer servir una bomba d'aviació, que va romandre fent les funcions de campana fins a l'ensorrament de l'església. La utilització de bombes d'obús va ser molt habitual, i encara es poden veure algunes com per exemple a l'església parroquial de Vernet
Fotografia de l’Església de Santa Maria de Montargull feta a l'abril de 1952 per la família Riart des del balcó de la seva casa a la Plaça de l'Estudi de Montargull.
Cap a finals de la dècada de 1950 es va ensorrar la volta de l'antiga església de Santa Maria de Montargull, un dia de festa major. Per un problema d'última hora el mossèn no va poder celebrar la missa i això va ser providencial per estalviar possibles víctimes en l'ensorrament. Les celebracions religioses a partir de l'ensorrament de l'església antiga es van celebrar a l'edifici de les escoles, fins que es va construir l'església nova a finals dels anys 1970.
La descripció de patrimoni Gencag ens diu; edifici situat a la vessant sud del lloc. És de planta rectangular, avui força malmès. La planta està delimitada per la capçalera, a ponent, i per la façana principal, orientada a llevant, amb les restes molt malmeses de la portada, en arc de mig punt dovellat, i del rossetó, ubicat damunt seu. Façana amb remat recte coronada per un campanar d'espadanya de dos pis, el superior més petit. Els murs laterals estan configurats interiorment per quatre ninxols o fornícules, per allotjar imatges, units per una cornisa. Es conserven restes de l'arc rebaixat del cor. L'edifici estava cobert amb volta de canó, a l'interior, i a doble vessant a l'exterior.
L'església des d'antic havia pertangut a Sant Pere d'Àger.
El 1835 fou adscrita a la diòcesi de Lleida i, recentment, a la seu d'Urgell.
Les restes de l'edifici que tenim són renaixentistes, del segle XVI.
L’any 1965 és enderrocat i deixa de ser parròquia del poble ja que se'n començà a construir una de nova durant els anys seixanta de bell nou per Isidre Puig Boada, (Barcelona, 1891 - 1987) arquitecte diocesà d'Urgell, que la concebé com un retorn a la influència del seu mestre, Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), sobretot per la utilització dels arcs parabòlics, que construirà també a les esglésies de Tèrmens, el Sagrat Cor de Balaguer i la Guàrdia de Tornabous.
De la parròquia de Santa Maria de Montargull en depenien les de Folquer i Comiols
No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista; llegia que l'escola de Montargull estava a ple funcionament des d’ almenys mitjans del segle XIX. Es té notícia que a l'any 1866 hi havia una escola de nens i que estava dotada amb 160 escuts amb plaça vacant i del nomenament del mestre Josep Riart l'any 1867.
L'any 1907 es nomena per a l'escola el mestre Josep Berenguer Galán, i l'any 1912 Arturo Talón Carme, substituint el mestre Rafael Rubio que aconsegueix un trasllat a Guadalajara. Aquest mateix any se li adjudica la plaça al mestre Josep Riart Pascuet que l'havia demanada com a primera opció. Aquest mestre, que ja havia estat mestre interí durant molts anys abans del seu nomenament, roman diversos anys a la plaça, participant en moltes activitats relacionades amb l'establiment de l'Escola Superior de Cultura d'educació mixta a Artesa de Segre. L'any 1927 se'l menciona col•laborant amb la recepció de colònies escolars provinents de Barcelona. Després de l'establiment de la Segona República Espanyola, l'any 1932 l'escola de Montargull era també d'educació mixta.
A finals dels anys 1960 es produeix el tancament de l'escola a causa de la política de creació d'escoles comarcals o de concentració, que havia estat promulgada pel govern franquista el 9 de novembre de 1963.
Us deixo una fotografia i una pregunta; aquí hi havia l’escola abans de la dictadura franquista?.
Sobre l'origen del topònim Montargull -. Que trobem també a la comarca de la Segarra - , hom coincideix en que és un híbrid producte de l'aglutinació d'una primera part, «mont», que prové del mot llatí «mons, montis», és a dir muntanya, i una segona part sobre la qual hi ha diverses teories. Una primera teoria sosté que prové d'«argull», que deriva d'«Herculeus», i, per tant, «muntanya d'Hèracles». Una segona teoria proposta correspon a «ergull», és a dir «superba», amb la qual cosa voldria dir «muntanya superba». També es proposa que «argull» prové de la paraula aràbiga خخروف, «arhúl», que significa «ovelles», doncs significaria «muntanya de les ovelles», el mot però, designaria TOTS els indrets on els ramats transhumants trobaven pasturatge quan es dirigien cap als Pirineus. Per últim, com al cas d'alguns topònims de pobles pirinencs, pot provenir del basc «urgull» Monte Urgull, d'origen gascó, que significa «orgull». Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan al gentilici era Montargullenc, montargullenca, fins al 16 de juny de 1965 en que Montargull s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montmagastre, Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca
En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.
Catalunya us ho recompensarà.
Ens agradarà conèixer la relació entre aquesta població i la seva homònima de la Segarra de la que parlàvem a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/montargull-cronica-des-de-loblit-i-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/montargull-ms-enll-dels-lmits.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario