ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. ROJALS. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem el divendres 20.10.2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camp Jussà, Tarragona, 01.01.1951) més de 140 quilometres per arribar-nos fins a Rojals, poble agregat l’any 1940 a Montblanc, cercàvem com és bon costum l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i esperàvem visitar l’Església parroquial de Sant Salvador o la Transfiguració del Senyor, en la que fa anys que no hi culte regular.

Marc 9, 2-10 . Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

Coincidia amb els germans Anton i Josep Maria Serra Òdena, que conreen nous ecològiques en aquestes alçades, i que molt amablement em duien fins a l’escola on havien estudiat, i em facilitaven l’accés a l’església i al petit fossar annex.

Església originàriament d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera. En períodes posteriors s'obriren capelles laterals a banda i banda dels peus i del presbiteri. El campanar, de planta quadrada i alçat hexagonal, està situat a la façana occidental.

Els carreus són irregulars i es col·loquen de manera irregular. A l'interior presenta uns arcs faixons de guix que no es corresponen amb l'estructura.

La portada primitiva no s'ha conservat. L'església presenta una de les tipologies més emprades a la comarca durant el segle XII.

L’any 1789 – amb els diners d’Amèrica- es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada. La portada primitiva no s'ha conservat

M’explicava l’Anton que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, l’edifici va patir danys d’importància, que han estat objecte de reparació/restauració, i que des de fa poc més de 5 anys no té culte regular.

Compartíem la preocupació per l’actual situació política.

De lectura obligada l’excel·lent treball ‘ Rojals, un poble, un terme, una gent’, de Josep Insa Montava ( Poble Nou, Barcelona, 1938 + Valls, el Camps sobirà de Tarragona, 2014 ) :
https://books.google.es/books?id=oXBYftB7tFgC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=esglesia+de+la+transfiguraci%C3%B3+de+Rojals.+historia&source=bl&ots=q1TVB7bLPg&sig=hVQgPF4HId93YUM31f53BXjoQeM&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwiA5K6RoYzXAhXE1RQKHSllDmcQ6AEIPjAD#v=onepage&q=esglesia%20de%20la%20transfiguraci%C3%B3%20de%20Rojals.%20historia&f=false

Quan al topònim el diccionari català valència balear en diu ; etimològicament derivat de roig, per esser terreny d'aquest color, o de roja, per haver-hi abundància d'aquesta planta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com