Es tracta de la capella de Sant Genís nou de Caraüll, fent referència al culte de Sant Genís al proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant.
L'església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona.
Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell.
Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà , en que va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments, els guanyadors ‘beneits’ per l’església catòlica reformada de ESPAÑA, qualificàvem de ‘ guerra civil’, aquell episodi tràgic en el que la Jerarquia de l’església catòlica – com havia previst i vaticinat Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)- decidia clarament renunciar als seus fidels, i llençar-se als braços del feixisme militant.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Des d'aleshores es va convertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.
Fotografies de la fitxa del Mapa de Patrimoni . Anna M. Gómez Bach
La seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.
Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta església i de la ‘primera’ església de Sant Genis de Caraüll, quines runes estan ubicades a uns 1500 metres entre la boscúria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario