L’església parroquial d’Esterri d’Àneu s’esmenta l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on diu «Anabiensis (...) cum eius parrochias (...) atque Stirri». Dintre d’aquesta comunitat parroquial hi ha dues esglésies, Sant Pere i Sant Vicenç. Les dues han actuat com a parròquies i han tingut cementiri. Sant Pere, en data desconeguda, segurament en el despoblament de la baixa edat mitjana, va quedar convertida en l’església de Can Carrera, única casa que devia restar en el nucli de població, perdurant el cementiri de l’església com a cementiri dels propietaris. Pensem que per la seva situació geogràfica podria ésser el nucli primitiu o Esterri Sobirà.
L’única notícia documental de l’església de Sant Pere és una permuta del 1064 entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà. Sant Pere devia estar incardinada al monestir de Gerri, el Burgal o Sant Pere de les Maleses.
El municipi d’Esterri d’Àneu conserva a les afores de la població, l’església romànica de Sant Pere Vell, dita també de Can Carrera. Per dissort, d’aquesta edificació del segle XI, actualment en resta ben poca cosa.
De l’edificació original que tenia una planta d’una sola nau orientada a llevant amb un absis semicircular a la capçalera i possiblement porta al sud, només queda dempeus, actualment, una part del mur de ponent i unes poques filades del mur meridional. Aquestes restes permeten encara intuir, que l’església de Sant Pere era una edificació amb un aparell treballats amb carreus irregulars de diferents mides disposats de forma desigual, si bé en algun tram tendeixen vers l’horitzontalitat.
A l’interior de les restes del mur meridional, hom veu un ressalt d’una amplada força important el qual podríem deduir que tal vegada correspondria a la zona presbiteral de l’absis avui destruït.
Podríem suggerir que la portalada que decorava aquesta edificació, és la que encara avui es conserva a la façana meridional de l’actual parroquial de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu, del segle XVII. Aquesta porta, d’estructura formada per tres arcs degradats amb petits bossells que evoquen una arquivolta, té una plàstica molt similar a la que hem analitzat a l’església de Sant Martí de Borén. Com aquella, no té capitells i les columnes descansen sobre unes bases cúbiques d’uns podis destacats per uns carreus regulars disposats a trencajunts.
Fotografia de Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya
La descoberta de tombes antropomòrfiques a la vessant meridional de l’actual edificació ens permet intuir que, amb anterioritat a l’edificació que estudiem, n’hi havia existit una del període preromànic, hipòtesi reforçada pel fet que Stirri aparegui citada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En bona mesura, avui Catalunya decidirà quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.
Esperem en paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , que tothom tingui ‘llum als ulls i força al braç’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario