El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Canelles de
Segre ,un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà
, situat gairebé tot a l'esquerra del
Segre entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on
confronta amb la comarca del Solsonès.
El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.
La majoria de les cases s'ha refet o
reconstruït de nou, encara que n'hi ha unes quantes que estan en runes.
D'altres estan tancades d’ençà que els habitants autòctons van marxar a viure a
Organyà o Oliana, principalment, cap els anys setanta.
S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.
Quan al topònim, el diccionari català valència balear ens diu ; deriva etimològicament
del llatí cannĕllas, ‘canyetes’. El
topònim ja apareix documentat amb la forma Canellas l'any 878 (Abadal CC, ii,
35, 39).
El diccionari català valència balear, té una extraordinària virtut ,
desagrada profundament al feixisme més ranci, que viu avui un dia gloriós amb
la seva victòria a Castellà i Lleó, on els electors escoltant la veu profètica
del “ximplet “ de Palència, escollien el
caos. Malgrat no està comprovat que la Universitat
Joan Carles I, li regales un màster d’endeví, sembla però, que l’inefable Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de
1981) , té per aquesta tasca “ aptituds naturals”, oi?.
El lloc és citat en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell
en els anys 819 o 839. Pertangué, fins a la fi de l'antic règim, al capítol de
la col·legiata d'Organyà.
Tanmateix però, , els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario