viernes, 11 de febrero de 2022

SANT PERE SOMONT. ANSERALL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’envià fotografies de Sant Pere de Somont, amb aquest comentari “ força retocada “.







El Manuel Anglada i Bayés i  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Pere de Somont , a l’antic terme d’Anserall,  integrat ara a les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà, que retratava l’Antonio Moras Navarro, l’any 1983. Vista frontal de l'església.




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613601.xml


Petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.

 

Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta.

 

La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.

 

L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament.

 

La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII


l’havien visitat la “ parella romànica “, i ens deixaven les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-pere-de-somont-valls-de-valira-alt.html  


“obiter dicta”, no volem deixar sense comentar de forma explicita que el tema del  desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, o si us agrada més “patètic”;  tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia  directament a les Diputacions Provincials, i a tots els que malden perquè Catalunya sigui “ pels segles dels segle “, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA,  i perjudica  de forma permanent, als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes


https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf

 

Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Fa força temps que no publiquen cap  edifici escolar anterior a la dictadura franquista, l’explicació bàsicament és que als nuclis de població hi ha poques persones.


El tema ens continua interessant fins al punt que hem endegat una campanya perquè Catalunya reconegui la gran tasca que feia el Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), aquest proper any 2023 en ocasió del centenari del seu traspàs.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/cal-retre-un-homenatge-nacional-valenti.html?fbclid=IwAR1zXZxMKa4I1GH86A1z3uZmGnHMjiaHnZdkkWOjMgo6tTXDVM_2xmzqIrI


TOTS els catalans esteu cridats a participar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario