El Madrid

Aquest Madrid d'ara em fa la llàstima d'un infant petarrell que no pot mamar de dida. A començaments del segle XX el govern de Madrid s'havia quedat en calçotets amb les glòries imperials a can taps. Però la chulapa ballava el xotis i dos catalans fundaven el Madrid que havia de ser tan reial. Rebatua redell, que no oblidin qui els va parir.

Sense pena ni glòria, el Madrid aviat fou reial sense tocar campanes. Als anys vint, els dos pollastres eren el Barça del Samitier i l'Athletic de Bilbao. L'any 1929 el Barça guanyava la primera lliga de la història. Al Bilbao eren onze lleons, i del Madrid, reial o no, no en vaig sentir a parlar mai.

Amb la República, la catxonda del poble i el xotis van fer la primera milionada de la història del futbol. El Madrid va comprar, com qui diu, tot l'equip nacional, s'ho havia de menjar tot. El Betis va guanyar la lliga.

Acabada la guerra, els victoriosos volien fer fonedís el Barça, salvat pel marquès de la Mesa de Asta, avui oblidat per franquista, i fou quan del ventre d'aquell món remogut, amb Espanya arraconada per tothom, el Franco va encarregar a un gallec com ell que fes un equip de futbol protegit per totes les proteccions, i fou el reialíssim que les guanyava totes. En aquelles glòries prepotents, al Barça no li va tocar cap altre paper que fer d'escolanet bon minyó i aguantar uns reflis que s'inventaven penals. Ep. Aquell equip del Madrid era glòria merescudament. Saltem temps. Entre la veritable dictadura i la falsa democràcia que va venir després, Madrid es va tornar un monstre prepotent, i ves que tot d'una va sortir el Barça amb quatre jugadors com quatre conillets de bosc i va donar a Espanya la copa del món i ho va guanyar tot a filigrana.

Ja hi som. Només faltava aquell portuguès que les diu talment li vénen, i ja tenim la gresca feta. Jo no sé què en penseu, però els quatre partits que hem hagut de viure no han estat futbol. Han estat la caça del conill a perdigonades, però, ves per on, han guanyat els conillets.

No m'allargo més. L'esport exigeix saber guanyar sense humiliar el vençut i saber perdre sense fer rebequeries.

Josep M. Ballarín Monset