Al segle XIV probablement, era el palau d'en Bernat Pellicer, del que parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II.
L'any 1559 l'Ajuntament va adquirir l'edifici a un tal Pubill Jaunot Caldés, pel preu de 280 lliures barcelonines, la seu municipal fins aquell moment estava a la plaça del Blat (actual plaça de la Constitucion Española de 1978)
L'any 1604 es van fer les primeres reformes, i a partir d'aquesta data ha estat objecte de diverses obres d'ampliació i condicionament.
Santiago Güell i Grau ( 1865-1955),presenta un projecte d'edifici l'any 1893, del qual només s'arriba a executar la part corresponent al pati interior
El 1912 es va fer la façana actual, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parès ( Vilafranca 1870- Buenos Aires 1950). Tinc un especial interès en la figura d’aquest genial vilafranquí, del que no hi ha gaire informació, intueixo un profund desacord amb el primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera) , l’obligaria - i mai millor dit – a canviar d’aires.
L'any 1965 es va fer la restauració de la façana lateral i es van descobrir interessants elements gòtics (finestral, i arcs a la planta baixa). No hi dades de l’autor d’aquests treballs.
L'edifici es troba situat en el centre de la vila, en la zona més terciaritzada. Té un notable valor arquitectònic i representatiu. És una construcció entre mitgeres d'origen gòtic, amb planta baixa i dos pisos.
Fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. La façana principal és d'un modernisme academicista.
Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana de la que sobresurt la caixa del pati central i coberta a una vessant a la crugia posterior del carrer de Sta. Maria. Hi ha una galeria d'arcades de mig punt a la façana de la primera planta del pati i finestres, també de mig punt, a la segona planta. La façana principal està composada sobre tres eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, i la porta lateral amb les finestres de la planta baixa són amb arc de mig punt. En el primer pis, hi trobem dos balcons de balustrades, d'una i dues obertures respectivament. A la planta segona, hi ha un rellotge i finestres adintellades. Destaquen els diferents elements ornamentals a base de motius florals, orles i escuts de la vila, que no té lleons entre les seves figures, sinó que algunes vegades - aqui, i en altres llocs de la ciutat - , s’han posat dos lleons com a tenants, suports, sustentors o presentadors de les armes de Vilafranca del Penedès i/o de Catalunya).
Pintures de la Sala de Sant Ramon, o Sala dels Canaris, o Sala Pau Boada: Pintura policroma i esgrafiada on es representen una colla de temes relacionats amb la Vila i amb el Penedès. Primerament, el mercat de Vilafranca amb les pageses a les parades de terrissa, aviram i roba; les compradores i les botigues (pastisseries i bodegues). En segon lloc, el camp, amb la verema, els veremadors, els ceps i el carro tirat pel cavall, una noia amb flors i fruites i un segador fent la migdiada voltat d'espigues de cereals. En tercer lloc, la representació de la Vila, amb muralles, voltada d'elements simbòlics de les poblacions més properes: Martorell, Barà, Montserrat. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. Realitzades per Pau boada i Mercader (Vilafranca 1910-1975).
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario