El dia 11 de Maig el grup de Vida Creixent de la Seu d’Urgell sortíem de l’estació d’autocars disposats a gaudir d’un bon dia doncs s’aixecava resplendent i assolellat.
Ens dirigíem
a Ponts per celebrar la “Pasqua del malalt”. Comptaven amb la presència de Mn.
Manel Pal, Mn. Gasch, Gna. Montserrat Font, Carme Cerqueda i tot els que hi
anàvem.
A Montferrer
recollíem dues persones, a Adrall, una i a Organyà va pujar Mn. Evarist.
No vam fer
cap més parada. El viatge va continuar sense cap incidència, a Déu gràcies,
arribàvem a Ponts a l’hora prevista.
Durant el
viatge Mn. Gasch va recitar alguna poesia, el Carles Dalmau va explicar que
aquell dia es complien els cinquanta-sis anys que s’havia casat amb la Pilar,
després continuar parlant una mica del seu llibre: Camins de llet i
neu, gairebé ja exhaurit.
En arribar a
Ponts, tot seguit ja vam entrar a la sala d’actes municipal. Un gran edifici
erigit per l’Ajuntament per acollir esdeveniments de tota mena.
Dins del
recinte ja s’hi trobaven totes les autoritats, l’alcalde de la ciutat, Sr.
Francisco García; la regidora de Sanitat i de Serveis Socials, Sra. Margarida
Sorribes; les autoritats eclesiàstiques, Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe de
la Seu d’Urgell i diferents estaments. La trobada estava organitzada per la Delegació de la Pastoral de
la Salut del Bisbat d’Urgell. Hi havia gent d'arreu.
Vàrem tenir la grata sorpresa que ens esperava un esmorzar on no va mancar
de res.
A les 11 en
punt el senyor alcalde, Sr. Francisco García Cañadas, s’adreçava a tots
nosaltres donant-nos la benvinguda. A continuació va parlar la Gna. Montserrat
Font Gallart, delegada diocesana de Pastoral de la Salut, i per últim Mons.
Joan-Enric Vives, el qual va donar pas a Mn. Manuel Pal, Consiliari de Vida
Creixent per començar la conferència prevista per aquest acte.
El lema del
dia era : ‘Vés, i tu fes igual’ , el qual Mn. Pal exhortà al final.
Mn. Manel
Pal va parlar de la Salut i la Malaltia (paràbola del Bon samarità).
Personalment
em vaig quedar amb aquesta frase del Mossèn Pal:
- Un
pobre és un sagrament: És un signe de la presència de Déu que et demana ajuda.
En acabar
l’acte ens vam dirigir, gairebé tothom, els que no podien hi van anar en cotxe,
a l’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu de Ponts on se
celebraria l’Eucaristia presidida per Mons. Joan-Enric Vives.
Cal dir que
és una església preciosa. Mons. Joan-Enric Vives fa presidir l’Eucaristia
concelebrada per un bon nombre de preveres diocesans. L’església estava plena
de gom a gom.
Em va
agradar la paraula –que va esmentar Mons. Vives- la psicologia i la seva
connotació “malalts del cap”. Molts anys enrere, l’església no parlava
d’aquest tema, més aviat “sentenciava”.
La frase que
més em va copsar de Mons. Vives va ser:
- És
a través dels fets del dia a dia que es va configurant qui és cadascú. Frase de
Mons. Joan-Enric Vives.
Un cop acabada la missa vàrem tornar a agafar l’autocar
que ens va portar a dinar al restaurant la “Pedra Negra”.
Vam dinar
molt bé. L’única cosa que ens vam trobar va ser que al haver-hi tanta gent, es
feia difícil trobar taula i vam estar separats del grup. Tot i així, a la
nostra taula va ser molt divertit.
Ens van
donar per dinar un entremès, vedella estofada, gelat i cafè. Bon dinar.
També vam
tenir el dinar amenitzat quan el músic, Joan Ribolleda Altarriba, conegut com
el Truki, ens va delectar amb unes quantes cançons força conegudes.
Vam acompanyar-lo cantant. Inclús algú s’atreví a ballar.
En acabar el
dinar, se li va fer un petit obsequi, en reconeixement a la seva tasca a la
Gna. Montserrat Font Gallart.
Al voltant
de les quatre, vam agafar altra vegada l’autocar doncs al lloc on anàvem
quedava una mica lluny, per admirar la Col·legiata de Sant Pere de Ponts (Sant
Ermengol, Segle XI, romànic) i que tanta feina els costà als veïns de Ponts.
Vam ser
atesos pels Amics de la Col·legiata premiats amb la Creu de Sant Jordi.
Un cop
asseguts dins, un amic de la col·legiata ens va explicar la història:
- Des
de l’any 1839 la Col·legiata es trobava abandonada a la seva sort i ja estava
molt malmesa quan començaren a reconstruir-la.
- L’any
1975 gràcies a l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts van decidir
reconstruir la col·legiata. Edifici romànic de tipus llombard. Comptaren amb
l’ajuda del rector del poble, Mn. Daniel Fortuny, qui tenia un amic arquitecte,
Lluís Bonet i Garí, (el Cros, Argentona, Maresme, 1893 – Barcelona, 1993) que
en aquell moment es trobava a la Sagrada Família de Barcelona, que els va donar
un cop de mà i els va anar orientant en la reconstrucció. S’hi posaren cada
dissabte i cada diumenge a reconstruir-la. L’Associació d’Amics de Sant Pere de
Ponts reberen la Creu de Sant Jordi.
- Fet
molt memorable. Cal elogiar a l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts.
- Des
del 1976 l'Associació
organitza una trobada tradicional. Han aconseguit el suport d'algunes
institucions, com l'Ajuntament de Ponts i
la diputació de Lleida.
- L’any
2001 va ser declarat Monument Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Enamorada de
la fotografia, no vaig poder estar quieta ni un moment. Només anava tirant
fotos i més fotos. El meu home –gran bromista- em deia que gairebé l’autocar se
n’anava deixant-me allà.
La tornada
fou molt entretinguda, si cal més que l’anada. Tothom havia gaudit d’un dia
molt bonic, ple de germanor i es notava en l’ambient dins l’autocar.
Mn. Pal va
dirigir les pregaries i vam cantar les cançons a la “Verge Maria”, les cançons
dels “Mes de Maig”, del “Mes de Maria”; els “Avés Maria” que jo gairebé tenia
oblidats i vaig tornar a cantar. Les cançons que ens ensenyaren de petits. Més,
aquestes cançons no s’obliden mai.
Per
finalitzar l’escrit, vull felicitar a tots els organitzadors per la seva bona
tasca, ja que tot va sortir com estava previst.
Les gràcies
a la Gna. Montserrat Font Gallart, al Carles Dalmau Robres que és la persona
que ens ho va dir i li agraïm, a Carme Cerqueda, etc..., si no cito més noms és
perquè encara no conec prou bé a tothom. Prego que si em deixo algú no
s’enfadi, senzillament encara no us conec a tots.
L’any
vinent, si déu vol, ens tornarem a trobar i llavors espero poder esmentar a
cadascú que vingui a la trobada.
Felicitats!!!!!
Cal recordar que aquest any és l’any
de LA FE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario